Posts Tagged: postguerra

Entrevista a Albert Ràfols Casamada i Maria Girona

[Dins de: Albert Ràfols Casamada. Pintura. Fundació Vila Casas. 2016. Entrevista original amb Christian Barranco: Ràfols Casamada. Espacios de Luz. Museo de la Moneda. Madrid, 2008] Maria Girona i Albert Ràfols-Casamada ens reben a casa seva del barri del Putxet

Entrevista a Albert Ràfols Casamada i Maria Girona

[Dins de: Albert Ràfols Casamada. Pintura. Fundació Vila Casas. 2016. Entrevista original amb Christian Barranco: Ràfols Casamada. Espacios de Luz. Museo de la Moneda. Madrid, 2008] Maria Girona i Albert Ràfols-Casamada ens reben a casa seva del barri del Putxet

Jaume Mercadé. Anatomia d’un paisatge

[Text catàleg exp. ‘Jaume Mercadé. Paisatges construïts’. Fundació Vila Casas. Gener-Març 2016] I. És trenc d’alba al Bosc de Valls. El pintor s’entaula sota el balcó de la pérgola, i es disposa a esmorzar. La seva mirada es perd aviat

Jaume Mercadé. Anatomia d’un paisatge

[Text catàleg exp. ‘Jaume Mercadé. Paisatges construïts’. Fundació Vila Casas. Gener-Març 2016] I. És trenc d’alba al Bosc de Valls. El pintor s’entaula sota el balcó de la pérgola, i es disposa a esmorzar. La seva mirada es perd aviat

Romà Vallès. Entre la llum i la fosca

Las murallas más grises de los mundos descienden por el mar hacia otros fondos Juan Eduardo Cirlot[1] Romà Vallès és el pintor viu més important del moviment informalista català; tot un ortodox en la matèria: un dels pioners en assajar

Romà Vallès. Entre la llum i la fosca

Las murallas más grises de los mundos descienden por el mar hacia otros fondos Juan Eduardo Cirlot[1] Romà Vallès és el pintor viu més important del moviment informalista català; tot un ortodox en la matèria: un dels pioners en assajar

Francesc Galí. La dècada negada (1939-49)

        Ithell Colquhoun, foto: Man Ray, 1932. Amant de Francesc Galí durant el seu exili a Londres Llegir article original en pdf, al Quadern de les Idees, Arts i Lletres de Sabadell. Galí sojornà una dècada sencera

Francesc Galí. La dècada negada (1939-49)

        Ithell Colquhoun, foto: Man Ray, 1932. Amant de Francesc Galí durant el seu exili a Londres Llegir article original en pdf, al Quadern de les Idees, Arts i Lletres de Sabadell. Galí sojornà una dècada sencera

Xavier Valls. El pintor frugal

Cultura/s, La Vanguardia, 06/10/13 Xavier Valls (Barcelona, 1923-2006), és un dels pintors importants de la postguerra catalana, i amb tot és, encara avui, un rara abbis, un pintor desconegut i rar.  Ell sempre va anar tossudament a la seva. La

Xavier Valls. El pintor frugal

Cultura/s, La Vanguardia, 06/10/13 Xavier Valls (Barcelona, 1923-2006), és un dels pintors importants de la postguerra catalana, i amb tot és, encara avui, un rara abbis, un pintor desconegut i rar.  Ell sempre va anar tossudament a la seva. La

Clavé a França: experimentació, polivalència i compromís

[Versión española] [English version] Felicitem a la fundació Vila Casas per  la iniciativa  d’homenatjar a la figura de Clavé en el centenari del seu naixement, al temps que lamentem que cap dels nostres museus públics  hagi sigut capaç de celebrar

/

Clavé a França: experimentació, polivalència i compromís

[Versión española] [English version] Felicitem a la fundació Vila Casas per  la iniciativa  d’homenatjar a la figura de Clavé en el centenari del seu naixement, al temps que lamentem que cap dels nostres museus públics  hagi sigut capaç de celebrar

/

Josep Maria de Sucre, a la memòria

L’escriptor, activista cultural i pintor Josep Maria de Sucre (Vila de Gràcia, Barcelona 1886-1969) és una de les figures més enigmàtiques de la nostra història moderna de l’art. Tot i fer més de quaranta anys de la seva mort, tot

Josep Maria de Sucre, a la memòria

L’escriptor, activista cultural i pintor Josep Maria de Sucre (Vila de Gràcia, Barcelona 1886-1969) és una de les figures més enigmàtiques de la nostra història moderna de l’art. Tot i fer més de quaranta anys de la seva mort, tot

Joan Rebull. La pulsió del volum.

[English version] [Versión española] Entre el reduït nombre d’escultors-dibuixants de la nostra història moderna de l’art, Rebull fou, sens dubte, un dels més distingits. Aquesta és una valoració que, fins fa poc temps, només podíem estimar consultant llibres d’antic[1], donat

/

Joan Rebull. La pulsió del volum.

[English version] [Versión española] Entre el reduït nombre d’escultors-dibuixants de la nostra història moderna de l’art, Rebull fou, sens dubte, un dels més distingits. Aquesta és una valoració que, fins fa poc temps, només podíem estimar consultant llibres d’antic[1], donat

/

Llorenç Jiménez Balaguer. L’emergència del signe

  Pels que compartim la certesa que l’art és U, cultivat en secret sortilegi al marge de les modes, dels conceptes, dels ornaments; pels que entenem que en art no hi ha progrés possible, que només són les individualitats profundes

/

Llorenç Jiménez Balaguer. L’emergència del signe

  Pels que compartim la certesa que l’art és U, cultivat en secret sortilegi al marge de les modes, dels conceptes, dels ornaments; pels que entenem que en art no hi ha progrés possible, que només són les individualitats profundes

/

Jonathan Littell. Tríptic Bacon

[English version] L’aclamat escriptor franco-americà resident a Barcelona, autor de Les Beningnes (Les Bienveillantes, Premi Goncourt i de l’Acadèmia Francesa, 2006), acaba de veure publicat a França (L’Arbaléte/Gallimard) el seu darrer assaig dedicat a la pintura de Francis Bacon.  

/

Jonathan Littell. Tríptic Bacon

[English version] L’aclamat escriptor franco-americà resident a Barcelona, autor de Les Beningnes (Les Bienveillantes, Premi Goncourt i de l’Acadèmia Francesa, 2006), acaba de veure publicat a França (L’Arbaléte/Gallimard) el seu darrer assaig dedicat a la pintura de Francis Bacon.  

/

Josep Novellas i la darrera figuració catalana

Si haguéssim d’escriure una història de l’art català del segle XX prenent com a referència les obres d’art de les nostres col·leccions públiques, l’art de Josep Novellas i la tradició que el seu art reivinidica, inserida dins una figuració pictòrica

/

Josep Novellas i la darrera figuració catalana

Si haguéssim d’escriure una història de l’art català del segle XX prenent com a referència les obres d’art de les nostres col·leccions públiques, l’art de Josep Novellas i la tradició que el seu art reivinidica, inserida dins una figuració pictòrica

/

Joan Rebull. Catàleg raonat d’escultures

Joan Rebull. Catálogo razonado de esculturas Direcció i introducció: José Corredor-Matheos Autor catàleg raonat i text històric: Albert Mercadé. Escultures catalogades: 582 Capítols.  I.Joan Rebull. Las raíces de la escultura/II.Todo empezó con una nariz/III.El legado arcaizante de Casanovas/IV.Un escultor de

/

Joan Rebull. Catàleg raonat d’escultures

Joan Rebull. Catálogo razonado de esculturas Direcció i introducció: José Corredor-Matheos Autor catàleg raonat i text històric: Albert Mercadé. Escultures catalogades: 582 Capítols.  I.Joan Rebull. Las raíces de la escultura/II.Todo empezó con una nariz/III.El legado arcaizante de Casanovas/IV.Un escultor de

/

136 anys de subversió galerística a Barcelona

ext publicat al catàleg exposició Salvat-Papasseit. Poetavantguardistacatalà. Arts Santa Mònica, 2011] Mai és capriciosa l’ocasió per a recordar com, a Barcelona, les galeries i els seus promotors d’art han jugat un paper determinant en la gestació i difusió dels moviments

/

136 anys de subversió galerística a Barcelona

ext publicat al catàleg exposició Salvat-Papasseit. Poetavantguardistacatalà. Arts Santa Mònica, 2011] Mai és capriciosa l’ocasió per a recordar com, a Barcelona, les galeries i els seus promotors d’art han jugat un paper determinant en la gestació i difusió dels moviments

/

Joan Brotat. La cerimònia de l’esguard

[Publicat a revista Artiga, no12, desembre 2010] L’ingenu –l’ingenuum-, en temps llatins, era aquell ciutadà que naixia en plena llibertat, en contrast amb els esclaus i llibertins. Amb els segles l’expressió s’ha democratitzat però sense que se n’hagi alterat el seu

/

Joan Brotat. La cerimònia de l’esguard

[Publicat a revista Artiga, no12, desembre 2010] L’ingenu –l’ingenuum-, en temps llatins, era aquell ciutadà que naixia en plena llibertat, en contrast amb els esclaus i llibertins. Amb els segles l’expressió s’ha democratitzat però sense que se n’hagi alterat el seu

/