Raquel Cohen. L’elixir de la llum

Al poble de Vallvidrera, important enclau d’artistes contemporanis, s’emplaça l’actual residència d’aquesta escultora de les llums nascuda a Chicago i instal·lada a Barcelona des de 1980.  El seu esperit nòmada i la seva curiositat innata la van portar de ben jove a deixar el seu país natal -on s’havia format a l’Art Institute of Chicago (el mateix institut on havien estudiat Claes Oldenburg, Georgia O’Keeffe, Mark Tobey, Orson Welles o Walt Disney) i a l’escola de Belles Arts de Boston- per descobrir les diferents cultures d’Amèrica del Sud, Àfrica i Àsia. Barcelona li va atraure per la vitalitat pròpia de la dècada pre-olímpica, així com per la necessitat d’instal·lar-se vores d’una ciutat mediterrània, on la naturalesa, la llum i el mar estiguessin íntimament lligades en la construcció del seu caràcter i de la seva història.

LA LLUM. La captació de la llum ha sigut un dels pilars fonamentals en el desenvolupament de la història de l’art, especialment en pintura, ja sigui des del cultiu mesurat en èpoques d’ascendència clàssica o des de la intensitat efectista en èpoques com el barroc o el segle que acabem de deixar. No obstant això, l’escultura mai havia arribat en un punt tan àlgid pel que fa a la reflexió lumínica com en l’art contemporani. Art i ciència s’aliaren al llarg dels anys seixanta en artistes com James Turrell per a descobrir que el treball i la contemplació de la llum proporciona efectes benefactors per a la salut humanes (el transporta en l’estadi d’ones cerebrals Alpha, les mateixes  que té de l’infant o el monjo mentres medita). També foren pioners els nort-americans en la poetització de la llum artifical. És en aquesta línia de treball escultòric en la que Raquel Cohen es va identificar, especialment després d’ encisar-se amb la màgia lumínica de la Barcelona nocturna contemplada des de Vallvidrera. Va descobrir que a més d’efectes curatius el treball de la llum artificial podria produir poesia i bellesa, identificant-se amb l’antic lema platònic, encara que també comú en el naixement de totes les cultures, que identifiquen llum amb bellesa i bondat.

L’INCONSCIENT UNIVERAL. El seu art és un pretext per a la indagació sobre els trets  essencials i comuns entre les diferents cultures del planeta. Raquel Cohen treballa textures i formes orgàniques, inspirant-se especialment en les formes aquàtiques en la seva transmutació elèctrica nocturna, de les meduses, les algues o els peixos. La dialèctica amb la llum es manté durant el dia gràcies a les textures serenes verdes, grogues i vermelloses aplicades sobre coure, plàstic o teranyines de filferro curtides pel temps. Però l’efervescència òptima entre la llum i l’escultura arriba al vespre, quan el dia comença a caure i en el teló de fons de casa seva, unes esplèndides vistes a la ciutat de Barcelona, les llums es van encenent. És llavors quan progressivament les llums amagades dins l’escultura es van filtrant a través dels porus de la matèria escultòrica i projecten unes impressionants ombres gravades als murs que ens traslladen en un estadi ignot però familiar. En la seva contemplació, ens convenç l’artista,  hi reconeixem la nostra primigènia condició com a éssers animats fluctuant entre mars i oceans o potser com a matèria inerta, perduts entre la pols de l’univers.

ESCULPINT LLUMS. És predominant en la seva obra la referència escultòrica que ens transmeten les projeccions de llums. Els jocs lumínics que es mouen a la paret adquireixen una tercera dimensió i ràpidament els volums surten a l’encontre de la retina humana. L’escultora ho identifica amb el creixement de la naturalesa, a la que se sent plenament identificada, talment com una bactèria, un cactus o una alga, i és precisament per aquesta identificació que ara més que mai, en aquesta època generosa en llums, formes i colors que l’artista millor optimitza i desplega els seus cinc sentits i ens ofereix la vessant més fecunda del seu art.

[Bonart, juny 2006]