La nova Whitechapel gallery de Londres: un viver de multiglocalitat


L’any 1901, en el cor d’un dels barris més humils de Londres, conegut encara avui com la Whitechapel, l’ajuntament de la ciutat inaugurà una sala d’exposicions d’art contemporani –insistim, en el 1901- en un sobri edifici estil “Arts and Crafts”- el desconegut però referencial modernisme a l’anglesa. S’instaurà amb el doble objectiu de promoure l’art més avançat del seu temps a l’oprimit vessant est londinenc d’una banda (“To bring the finest art in the world to the people of the East End”) i de l’altre posar al servei de les comunitats locals un centre per al debat social, prenent l’art i la cultura com a agent integrador. Essent fidels a aquests dos principis, en el curs de la seva historia al centre s’han pogut admirar algunes de les principals fites de l’art contemporani anglès i internacional del segle XX: la primera exposicio de el Gernika de Picasso a Europa l’any 1939 –que vingue acompanyat de grans discursos revolucionaris- la exposicio inaugural del pop art anglès del 1956, el debut a Europa de Frida Kahlo, Lucian Freud, Richard Hamilton o Mark Rothko; tot plegat al costat d’exposicions sobre art infantil de les escoles del barri, recitals de poesia de les comunitats jueves i hindus o tallers per a artistes locals.

NOU EDIFICI. Depassats cent-vuit anys de la seva fundacio, la Whitechapel de Londres encara el futur inaugurant la primera ampliacio de l’edifici I renovant els seus principis fundacionals en el fascinant context multicultural que defineix el barri en l’actualitat. A Whitechapel han arribat noves comunitats: paquistenes, xineses, africanes; s’hi han afincat artistes de prestigi (Gilbert and George, Sarah Lucas); han sorgit carrers de gran efervescencia musical i juvenil (Brick Lane) i la ciutat ha vist els antics ombrivols escenaris de Jack el Destripador com a un dels futurs enclaus estrategics dels Jocs Olimpics del 2012. Davant aquest context, el Consell de les Arts londinencs ha destinat 15 millions de lliures (el triple que tot el pressupost del Consell de les arts català) per a la restauracio i ampliacio del museu. L’espai d’exposicions s’ha engrandit ocupant les sales de l’edifici contigu a la galeria: la historica biblioteca Passmore; edifici victorià del 1892 la restauracio del qual, endegada pel prestigios arquitecte belga Paul Robbrecht ha estat un exemple de respecte per la tradicio i aposta continguda per la modernitat.

EXPOSICIONS. Res és innovador en la façana de l’edifici, la qual s’ha deixat intacte, amb el seu elegant perfum vuitcentista. Es en flanquejar el magestuos arc de mig punt de l’entrada on el bateg contemporani es comença a sentir per arreu. La Whitechapel es com jardi de les arts en que cada raco podem trobar degustacions de la mes exquisita qualitat contemporania al costat d’imaginatives estrategies d’integracio social. L’exposicio estrella ha sigut la proposada per l’artista d’origen polac Goshka Macuga. Financiada per Bloomberg, Macuga ha fet portar ni mes ni menys que una versio del Guernika de Picasso en tapis de l’any 1955, fins ara emplaçat a les Nacions Unides de Nova York, amb el pretext d’iniciar una reflexio sobre el significat simbolic de l’obra en el seu temps i la possible actualitat del seu missatge. Una taula rodona, recreant les nacions unides, s’emplaça davant l’obra insignia per a que es reuneixin diferents comunitats del barri i es debatin temes socials i politics que l’artista documenta i registra. Les exposicions alternen lliurement plàstica, conceptualitat i interactivitat. Una exposicio sobre la colleccio de pintura del British Council (Freud, Hamilton, Annish Kapoor) la succeeix una mostra del darrer representant de l’art contemporani alemany (Isa Genzken: protagonista del pavello alemany a la Biennal Venecia del 2007) o per una internvencio de la mexicana Minerva Cuevas, el projecte del qual proposa estrategies d’intercanvi entre els visitants i els mercats locals del barri. En el curs de la visita el visitant es veu sorpres per les anomenades “escultures socials”: fantasiosos objectes quotidians realitzats amb materials de rebuig (sofas, llums, cadires) dissenyats per artistes de la categoria de Chrisitian Boltansky o Franz West;

La nova Whitechapel gallery és un exemple del “savoir faire” britànic en el sempre confús territori de la museització contemporània; una “capella blanca” de les arts que no te res de capella a la catalana; un espai obert a les confrontacions, els eclectissimes i les paradoxes de la realitat social i artistica: modernitat i tradicio; present, passat, futur; formalismes i art conceptual; la elit i el poble; l’art global i el local; tot plegat flanquejat per columnes doriques, escalinates victorianes i arcs de mig punt: una inverossimil lliçó de civilitat museística.

[Bonart, Juliol 2009]

Anuncis