La joieria Sunyer de Barcelona

La joieria Sunyer de Gran Via, autèntic viver de mestres joiers del segle XX, ha tancat les portes per traslladar-se al carrer Rector Ubach de Barcelona. Es deixa enrera un establiment que aplegava amb elegància la història, la creativitat i el gust i que havia vist transcorre la vida i l’obra d’una de les importants nissagues de joiers barcelonines que encara segueix l’ofici en l’actualitat: els joiers Sunyer. Amb els anys la joieria s’havia convertit en un important document històric i artístic de la ciutat per la virtuosa decoració de l’establiment, per les joies de qualitat que s’hi exposaven i també pel taller de joieria que encara es preservava des dels anys de la seva fundació.  Aquest magnífic ambient d’història, creació i gust és el que segueix respirant des d’una renovada visió de futur la nova joieria Sunyer que condueix l’últim joier de la saga, Rafael Sunyer.

EL RECORD DEL QUE VA SER LA JOIERIA. L’establiment de Gran Via ha sigut una de les joieries més ben dissenyades i amb més història de Barcelona. La seva entrada ens evocava l’època en que va ser oberta, els anys vint del passat segle, en plena arribada del racionalisme a Barcelona. Les línies rectes del mobiliari Déco, dissenyat per Josep Busquets, dialogaven harmoniosament amb una magnífica làmpada traçada pel mateix Ramon Sunyer. Taules i vitrines acabaven de donar la pinzellada moderna a l’espai, que malgrat els vuitanta anys que feia que hi reposaven eren i són encara d’una gran actualitat. Un mobiliari que a més entra dins la història de les arts decoratives catalanes i és per això que el MNAC ha decidit fer-se càrrec de les peces  per que entri a formar part de la seva col·lecció del segle XX. La donació se suma a les anteriors de dos coberts  i un marc de plata que la família havia formalitzat per la inauguració del nou museu el passat any.

L’HISTÒRIC  TALLER D’ARGENTERIA DE CAN SUNYER. Un dels altres tresors que amagava la botiga Sunyer de Gran Via era el taller d’argenteria que havia romàs intacte des del seu abandó cap els anys vuitanta. En aquests darrers vint anys el taller havia reviscut en diverses ocasions. La darrera vegada havia sigut en motiu de la restauració del Baldaquí de Girona,  feina que mantingué ocupat l’espai durant dos anys. I també va ser utilitzat per filmar un documental sobre la vida de l’escultor, pintor i joier  Juli Gonzàlez a càrrec de la BBC. Els anglesos no podien creure que es conservés aquell espai congelat en el temps i que els hi permetria recrear fidelment l’etapa de formació de l’escultor i joier barceloní.

Aquell taller  ens deixava a més  somniar amb els seus moments d’esplendor després de la guerra, en uns anys on hi treballaven més de quaranta operaris i es realitzaven peces a un ritme d’un calze i mig diari, tal com ens ha reconegut Marisa Vives encarregada de la joieria i viuda d’Oriol Sunyer. Rebien encàrrecs des d’ Estats Units o Itàlia i sobretot dins el nostre país, immers en la reconstrucció de les esglésies destruïdes durant la Guerra. Els treballadors realitzaven la feina repartits en dos àmbits: el taller d’orfebreria, situat al pis superior, i el d’argenteria a la planta baixa i subterrani, que és el que s’havia conservat. És aquest àmbit on es mantenien intactes la taula de treball dels operaris, els seus estris,  els motlles dels calzes i de les coberteries  i tota la maquinària d’argenteria com el torns, els laminadors, els tallants, el forn i la màquina més voluminosa: la immensa premsa de fricció o de volants que es conservava al subterrani.  La joieria, doncs, a més de comptar amb una moderna sala d’atenció al client, també disposava del seu propi taller cosa que la convertia en un espai únic i històric ja que  la majoria de joiers importants de l’època tenien la botiga i el taller en edificis separats o subcontractats,  els quals amb el temps han anat desapareixent. El passat més de juny tot aquest taller va desaparèixer, després de diversos intents per salvaguardar-lo. Només el Museu Etnològic ve decidir quedar-se una part dels guixos i models que penjats al voltant del taller li donaven una penetrant atmosfera.

ELS SUNYER AL SEGLE XX. En les vitrines de la joieria també s’hi exposaven  les creacions de les tres generacions de joiers Sunyer. A través del segle XX cada generació de la família ha anat renovant la seva manera d’entendre la joieria, adaptada a la nova sensibilitat de cada  temps que li ha tocat viure, però sempre des del mestratge i l’ofici apresos al taller de joieria. Ramon Sunyer i Clarà (1889-1963) va ser un dels primers joiers catalans amb aquesta voluntat creadora i artesanal. Va veure que a la joieria catalana li faltava una característica  molt important: retrobar la seva personalitat des de l’experimentació artística. Lluís Masriera havia sigut el primer joier català en entendre que la joieria no només era un ofici, sinó també una art. Ramon Sunyer va saber continuar aquesta difícil tasca sense renunciar a la personalitat ni a la modernitat canviant dels anys vint.  Segons ens explica el seu nét, a l’ iniciar-se al món de la joieria va voler abandonar els dibuixos modernistes dels seu pare en un calaix per dedicar-se exclusivament a la pròpia creació. D’aquesta manera i amb aquest ànim renovador va continuar el seu fill Oriol Sunyer (1923-1990) i més recentment el seu nét Rafael Sunyer (1962). Oriol es va formar en una època de diàleg amb el passat, un esperit propi dels anys de postguerra, però des d’una perspectiva molt personal i sentida. Les seves joies ens parlen també de les  experimentacions d’avantguarda dels anys cinquanta a Catalunya sense oblidar mai les lliçons del seu pare d’abordar la joia amb un sentit de formes i colors i amb uns excel·lents acabats que palesen els bons coneixements artesanals que tenia de l’ofici. Les joies de Rafael Sunyer ens parlen molt de la nostra època tan eclèctica, tan plena de diferents textures i matisos d’una banda i amb tanta sobrietat i refinament lineal de l’altre. Ha sabut tirar endavant una tasca inusual en els nostres temps, crear joies sense renunciar a l’estètica dels materials nobles.

LA FAMÍLIA AMB MÉS TRADICIÓ DE JOIERIA DE BARCELONA. La joieria Sunyer porta el nom de la família amb més tradició en el camp de la  joieria a Barcelona. El 1835 Vicenç Sunyer i Torelló (1819-1887) funda la primera joieria Sunyer, al carrer de Sant Pau de Barcelona, després de passar l’examen de Passanties. Ell va ensenyar l’ofici al seu fill i continuador Josep Sunyer i Parera (1850-1919).  Va contraure núpcies amb la filla d’una altre joier Magí Clarà, d’aquesta manera s’uniren dos tallers de gran renom. D’aquest enllaç va néixer Ramon Sunyer i Clarà (1889-1963) el qual inauguraria a mitjans dels anys vint la joieria de la Gran Via, on s’hi van formar els seus continuadors Oriol i Rafael Sunyer.

[Bonart, Abril 2005]