Fira d’art a Barcelona ¿Realitat o Utopia?

En el transcurs de la III Nit del Galerisme, celebrada el passat 24 de febrer, es revelà als mitjans de comunicació la iniciativa de la Fira de Barcelona d’impulsar una gran Fira d’Art a Barcelona. No es va emetre cap comunicat oficial, així que la notícia es va construir –i se segueix construint- com un trencaclosques, unint declaracions soltes que han anat destil·lant representants del món polític i galerístic durant les darreres setmanes. La Fira de Barcelona no ha volgut precisar cap detall de la iniciativa que vagi més enllà del “estem en converses per consultar les necessitats del sector”. Res més lluny de la nostra voluntat que entrar en els terrenys vaporosos de l’especulació. Però tampoc volem deixar passar l’ocasió de fomentar el debat sobre el que es pot convertir en un dels grans esdeveniments d’aquesta dècada en el sector de les arts a Catalunya.

LA COMISSIÓ. El silenci dels promotors ha orientat la pressió mediàtica cap a galeristes i polítics, que, malgrat la seva prudència, no han trigat a donar les primeres pistes sobre les aspiracions del projecte. La primera notícia que podem confirmar és que la Fira de Barcelona ha encarregat a un equip de galeristes l’elaboració d’un projecte provisional de fira. Entre els elegits, s’han confirmat tan sols els noms de Marc Domènech (Oriol Galeria d’Art) i Carles Tachè. Off the record, també s’han s’ha parlat del galerista Jordi Barnadas i de Llucià Homs. Aquesta realitat, seria indicativa de tres hipòtesis. La primera, és que el projecte estaria essent evaluat pels representants del Gremi de Galeries de Catalunya -d’on Barnadas n’és el president i Domènech el vicepresident i que representen el 80% de galeries catalanes partidàries de les arts plàstiques- juntament amb l’Associació Art Barcelona –que integra a 21 galeries de Barcelona amb una aposta més pluridisciplinar de l’art contemporani- de la que Taché i Homs en són membres destactats. En segon lloc, entenem que el treball es confiaria a una nova generació de galeristes (Marc Domènch, de 37 anys, Barnadas, de 42), els quals si arribessin a col·laborar amb les veus d’altres joves galeristes-emprenadors -com Carlos Duran, Artur Ramon fill, entre d’altres -, tindrien la maduresa suficient com per fer de la nova Fira d’Art una conquesta generacional. Un equip de galeristes que s’han mostrat en capassos de liderar iniciatives compromeses en la difusió de l’art entre la ciutadania com la Nit del Galerisme, el Loop, les activitats de l’Art Barcelona, la renovació de la Fira d’Antiquaris o la Tardor de l’Art. Finalment, també podem deduir que la comissió està integrada únicament per galeristes –i no de totes les associacions- i deixaria de moment de cantò a altres pilars importants del sector artistic com els creadors, la critica d’art o un òrgan de vocació consultiva com el Consell de les Arts.

ANHEL D’UNITAT. De moment, sembla dominar la tesis que sense cohesió no es pot iniciar el procés. Unitat a tot el sector, però especialment entre les quatre associacions de galeristes (el Gremi de Galeries de Catalunya, l’Associació Art Barcelona, Associació Art Catalunya i l’Associació de Galeristes Independents), les quals fa pocs mesos arribaren per primera vegada en una acord comú titllat “d’històric”, entre tots ells i la Generalitat de Catalunya (ICIC), en l’organització de la Tardor de l’Art 2009. Marc Domènech manifestava en una entrevista recent al diari “El Punt” que la nova fira “ha de crear una gran família de la qual se sentin membres no només les galeries sinó també el món de la crítica, del col·leccionisme, les institucions…”. En la mateixa direcció, durant la nit del galerisme el Conseller de Cultura de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras, instava a totes les associacions al “diàleg i a fer una reunió per parlar-ne per tal d’arribar a un consens”. Per la seva banda, Jordi Barnadas, en una entrevista al diari “Avui”, també aposta per la internvenció institucional en la recerca de consens: “La fira del futur ha de tenir en compte el sector de galeries d’Art Barcelona, però també el gremi, que suposa el 80% de les galeries catalanes. Per això és necessari que hi hagi un àrbitre, i l’àrbitre és la conselleria.”

EL MODEL. Per a la resta del sector artistic és fa molt difícil implicar-se en el debat sense saber per quin model apostarà la ciutat de Barcelona. Perquè des de la clausura d’Artexpo el 2003 han sorgit fins a sis iniciatives firals fragmentàries de tots els colors i gustos, quatre dels quals segueixen en actiu. Alguns han defensat un model petit, però especialitzat, sigui centrat en les arts plàstiques (Bart), o en les noves tecnologies (Loop). D’altres, han apostat per un esdeveniment més eclèctic, permeable a l’art modern, el contemporani o fins i tot les antiguetats (Siart). També n’hi ha que donat més incidència a la internacionalitat de la fira (Swab), mentres d’altres han apostat per un bon certamen a escala més íntima (Inart). Finalment, alguns galeristes aposten per un model unívocament comercial, mentre d’altres, prefereixen que sigui comercial i cultural a la vegada. Davant d’aquest panorama, els membres de la comissió sembla que estiguin treballant en un model que sigui a la vegada referencial, híbrid i selectiu. Barnadas per exemple ambiciona una fòrmula que “dongui cabuda a l’art modern, l’art contemporani i les noves tendències, però no tot junt, sinó instal·lat per segments, si cal en pavellons diferents.” No sembla ser la mateixa opinió d’alguns membres d’Art Barcelona, com els directors del Loop, que van anunciar a la Nit del Galerisme que estan treballant en una nova fira específica a la ciutat: “un projecte de nova generació basat en el treball en red i en el que el debat estigui centrat en el creació.” (“La Vanguardia”, 25 de febrer).

L’OPINIÓ DE PILAR PARCERISAS. En qualitat de crítica d’art independent, Pilar Parcerisas, membre del Consell Nacional de les Arts de Catalunya (CONCA) i presidenta de la Associació de Crítics d’Art de Catalunya (ACCA) considera que Barcelona necessita “necessita fer un pont entre l’actvitat del creador i el museu mitjançant algun esdeveniment.” Es mostra partidària que l’esdeveniment “no afavoreixi només el mercat de l’art, sinò que també tingui en compte tots els elements del sector, com el de la creació, la crítica d’art, la societat o el món editorial”. Un esdeveniment, en suma, que sigui capaç de generar “una dinàmica externa”, al encara “poc normalitzat món de les arts visuals a Catalunya”, així com “un pol d’atracció que ajudi a cohesionar el sistema de les arts a llarg termini, entroncant l’esforç públic amb el privat.”

Així mateix, Parcerisas incita als organitzadors “a inventar un model propi que respongui a una realitat possible i que no imiti altres models com Arco”. Es decantaria  per una Fira d’Art que partís de l’especialització i que anés consolidant-se poc a poc, tal i com ha succeït en fires referencials de nivel internacional com Art Basel. Així mateix, recorda que tenim un magnífic punt de partida a Barcelona com és el festival Loop, especialitzat de moment en la videocreació, el qual, amb el temps, es podria anar consolidant fins a convertir-se en “una fira influent dins el camp de la imatge reproductible, la fotografia antiga i el seu rol en el món de la creació i la imatge contemporània”. Aquesta fira afavoriria, a més, a la “patrimonalització de l’art contemporani, ja que existeix un bon col·leccionisme a Catalunya, tant pel que fa la imatge antiga com en la contemporània”. El nou certamen –conclou- també hauria de contemplar amb ànim positiu l’anàlisi d’altres iniciatives que ja han tingut èxit en el terreny de la imatge visual com la primavera fotogràfica, avui desapareguda. “És imprortant la participació de la iniciativa privada a nivell de tot el territori i no només Barcelona. Potser no es tracta d’un sol i gran esdeveniment sinó de més d’un amb models més lleugers i dinàmics”.

EL CONTRAPUNT. La nota atonal del projecte ens la dóna Àlex Nogueras, president de l’Assocació de Galeristes Independents de Barcelona i director de la galeria Nogueras Blanchard de Barcelona. Segons el galerista, i parlant en nom de l’associació que presideix,  la de la fira “no és una idea que creiem que es pugui portar a terme, d’una banda per falta de col·leccionisme local i de l’altra perquè ja exisiteix una Fira consolidada a Barcelona, que és el Loop.“ A més a més, considera el galerista que un nou certamen seria incompatible amb el calendari dels col·leccionistes internacionals, els quals “es concentren en els esdeveniments imprescindibles com Art Basel, Art Armory (New York), o Freeze (Londres). Per competir amb aquelles fires suggereix Nogueras que s’hauria de crear una dinàmica cultural i ciutadana que vagi més enllà de la fira d’art. Ens posa l’exemple de l’Art Armory de Nova York, la inauguració del qual coincideix amb altres esdeveniments com la Biennal de Witney, la inauguració d’una gran exposició al MOMA o jornades de portes obertes de col·leccions privades a la ciutat. Malgrat la seva reivindicació, Nogueras considera que la fira ha de ser un projecte comercial abans que cultural i que en tot cas hauria de ser amb “poca intevenció pública”, ja que distreuria la part comercial del certamen.

A més d’un cert dinamisme a la ciutat, els membres de l’associació només veurien la possibilitat de participar en la futura fira en el cas que mostrés una aposta molt decidida per l’art contemporani. De totes maneres, Nogueras es confessa escèptic amb aquesta possibilitat ja que “en el camp de l’art contemporani, a diferència de les capitals d’art internacionals, la ciutat de Barcelona es troba en un desert i s’ha de produir un canvi generacional, tant en el públic com en els galeristes”.

EL MIRADOR. Un dels grans reptes de la ciutat de la Barcelona contemporània en el sector de les arts és aconseguir la realització de dos grans esdeveniments artístics, com són un gran certamen d’arts visuals (en format biennal, o exposició annual) i una gran Fira d’Art. Dues aspiracions fonamentals per tenir veu i vot en l’art internacional, que fins ara s’han vist estroncades per la falta d’iniciativa d’una banda i de l’altra per la manca de consens entre les múltiples associacions i capelles artístiques existents a Catalunya. No obstant això, en els darrers temps hem observat la irrupció d’una nova generació de galeristes, crítics, creadors i polítics amb un ànim més dialogant i sobretot amb la suficient professionalitat com per donar sortida a aquests esdeveniments. Barcelona, com a urbs representativa del Mediterrani, té bons artistes, bons emprenadors d’art, bons tractadistes. Però aquests talents, isolats, sense compartir experiències i il·lusions sobre una sòlida estructura, queden encongits. La creació d’un substrat fèrtil, homogeni i sinèrgic, ni que la seva vocació sigui en origen comercial, pot aportar grans beneficis culturals a la ciutat: contribuiria a la consolidació de nous talents creadors, atrauria al sector artític sofísticat de l’estranger, situaria Barclona en el mapa de l’art contemporani internacional  i finalment, i no per això el menys important, estimularia a la ciutadania a consumir art, tan des del punt de vista intel·lectual com comercial: sens dubte l’altra gran assignatura pendent a Catalunya

[Bonart, Maig 2010]

FOCUS: LES FIRES D’ART A CATALUNYA DES DE LA CLAUSURA D’ARTEXPO

Estiu 2003. Clausura de la vuitena i última edició d’ARTEXPO.

Novembre 2003: l’Associació Art Barcelona, sota la direcció dels galeristes Carlos Durán (Galeria Senda), Llucià Homs (Galeria Llucià Homs) i Emilio Álvarez (Galeria dels Àngels), impulsen el festival LOOP, un certamen d’art internacional especialitzaten el video art, que amb els anys –ja van per la vuitena edició- s’ha convertit amb una festival de referència en el seu sector.

Desembre 2004 Dolors Junyent, anunciava als mitjans de comunicació que la ciutat estava preparant una nova fira d’art a instàncies de l’institut de Cultura de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. “M’agradaria que el projecte es fes efectiu el 2005”, expressava amb optimisme la galerista, i afegia: “Intentarem aglutinar totes les associacions de galeries”.

2005, es funda a Girona la Fira INART,  amb la voluntat de fer-se valer dins els ctor de les ars plàstiques, que per la falta de suport institucional va acabar desapareixent. 2006, el succeïa en la inciativa la insturació del Swab, fundada per l’arqutiecte Joaquín Díez Gascón, que es va centrar en la convocatòria de galeristes d’art internacionals i que malgrat la crisi econòmica es manté en actiu.

2007 es funda el BART, una fira mixta entre l’art modern i les antiguetats a les Drassanes de Barcelona impulsada per Miquel Sauret i un grup de galeristes que no se senten representats pels festivals d’arts que aposten per l’art conceptual o el videoart. Febrer 2010. S’inaugurà el SIART, a iniciativa de l’emprenedor i activista cultural Àlex Flaqué,  presentat com un Salò d’Art i Tendències eclèctic que acull des del darrer art més transgressor internacional fins les antiguetats clàssiques, passant pels estandarts comercials de la pintura moderna.

Abril 2010.  Es presenta a la ciutat la primera edició de ARTLIBRIS, una iniciativa de Raiña Lupa edicions d’art encamniada a promocionar l’edició del llibre d’autor i d’edició gràfica que es presentarà al Centre d’Art SantaMònica durant la Diada de Sant Jordi.

.

Anuncis