Entrevista a Okwui Enwezor, comissari de la LVI Biennal de Venècia

‘La Biennal de Venècia ha de ser un gran parlament de les arts des d’on participar activament en els conflictes globals de la contemporaneïtat, generats per l’avenç irrefrenable de la història.’ Venècia/ Un de les constants de la Biennal de

Entrevista a Okwui Enwezor, comissari de la LVI Biennal de Venècia

‘La Biennal de Venècia ha de ser un gran parlament de les arts des d’on participar activament en els conflictes globals de la contemporaneïtat, generats per l’avenç irrefrenable de la història.’ Venècia/ Un de les constants de la Biennal de

Celler de Bell-Lloc (RCR arquitectes). Habitar el silenci

Lluny de l’arquitectura espectacle, necessitem l’arquitectura habitacle. Mentre la primera enalteix els enlluernaments i les alçades, l’enervament de la urbs i del capital, la segona aboga per les profunditats, pel silenci, per la naturalesa, per l’home. L’arquitectura és només humana

Celler de Bell-Lloc (RCR arquitectes). Habitar el silenci

Lluny de l’arquitectura espectacle, necessitem l’arquitectura habitacle. Mentre la primera enalteix els enlluernaments i les alçades, l’enervament de la urbs i del capital, la segona aboga per les profunditats, pel silenci, per la naturalesa, per l’home. L’arquitectura és només humana

Antoni Clavé. La lenta conquesta de la nit

[Revista de Catalunya, desembre 2014] Convindria començar un estudi sobre Antoni Clavé des del final. Des d’aquella clarividència final que traspuà de la seva obra última. El Clavé de vuitanta anys que ens captivà amb una obra afinada des de

Antoni Clavé. La lenta conquesta de la nit

[Revista de Catalunya, desembre 2014] Convindria començar un estudi sobre Antoni Clavé des del final. Des d’aquella clarividència final que traspuà de la seva obra última. El Clavé de vuitanta anys que ens captivà amb una obra afinada des de

Entrevista a Albert Serra

Pdf original entrevista Albert Serra, revista Bonart: 046-049 Als estudis d’ Underground films, Barcelona,  encarem l’entrevista a Albert Serra apel·lant al seu mètode cinematogràfic, fonamentat en la recerca de l’harmonia des de la tensió dialèctica, la caça de l’espontaneïtat en l’esperit

Entrevista a Albert Serra

Pdf original entrevista Albert Serra, revista Bonart: 046-049 Als estudis d’ Underground films, Barcelona,  encarem l’entrevista a Albert Serra apel·lant al seu mètode cinematogràfic, fonamentat en la recerca de l’harmonia des de la tensió dialèctica, la caça de l’espontaneïtat en l’esperit

5 anys a la FAB

De bon inici, a la Fundació Arranz-Bravo vam reflexionar sobre la funció de l’art contemporani en la societat. La seva viabilitat, necessitat, oportunitat. Què pot aportar l’art emergent a la col·lectivitat? Quin servei cultural pot oferir l’art d’un creador com Arranz-Bravo a l’Hospitalet? Quina funció

5 anys a la FAB

De bon inici, a la Fundació Arranz-Bravo vam reflexionar sobre la funció de l’art contemporani en la societat. La seva viabilitat, necessitat, oportunitat. Què pot aportar l’art emergent a la col·lectivitat? Quin servei cultural pot oferir l’art d’un creador com Arranz-Bravo a l’Hospitalet? Quina funció

Silenci, quina paraula més llarga!

La sentència del dramaturg Adrià Gual del 1898 anunciava a casa nostra l’obertura d’una nova era estètica: un temps depuratiu i silenciador –que Rimbaud, Hoffmansthal o Wittgenstein s’encarregarien d’enarborar– que es proposava minimitzar l’eixordador barbolleig decorativista. El segle XX –que

Silenci, quina paraula més llarga!

La sentència del dramaturg Adrià Gual del 1898 anunciava a casa nostra l’obertura d’una nova era estètica: un temps depuratiu i silenciador –que Rimbaud, Hoffmansthal o Wittgenstein s’encarregarien d’enarborar– que es proposava minimitzar l’eixordador barbolleig decorativista. El segle XX –que

Entrevista Achille Bonito Oliva

Cultura/s, La Vanguardia. 9 juliol 2014 ABO: ‘M’agradaria fer un massatge al múscul atrofiat de la sensibilitat col·lectiva’ El crític d’art napolità, teòric de la transavanguardia italiana, dirigeix una enciclopèdia en cinc volums dedicada a la idea de Temps dins

Entrevista Achille Bonito Oliva

Cultura/s, La Vanguardia. 9 juliol 2014 ABO: ‘M’agradaria fer un massatge al múscul atrofiat de la sensibilitat col·lectiva’ El crític d’art napolità, teòric de la transavanguardia italiana, dirigeix una enciclopèdia en cinc volums dedicada a la idea de Temps dins

Punts de fuga

‘L’art, en el seu fonament, significa criticar la realitat‘ Arturo Graff  L’art com intervenció crítica a la realitat és, sens dubte, una evidència que d’altra banda ens recorda el principi fonamental de la creació, l’actitud de la qual l’artista mai

Punts de fuga

‘L’art, en el seu fonament, significa criticar la realitat‘ Arturo Graff  L’art com intervenció crítica a la realitat és, sens dubte, una evidència que d’altra banda ens recorda el principi fonamental de la creació, l’actitud de la qual l’artista mai

Cosmos Beneytiàno

Creador fluídic, cosmogònic, polièdric, polifònic, transhistòric, subterrani, postavantguardista, posthumanista, postista, en suma, tot ell, Antonio Beneyto és l’artista contemporani nostrat més compromès amb la causa surrealista. Manxec de naixement, barrigoticista d’adopció, la seva sed d’engendrament es manifesta prematurament en la

Cosmos Beneytiàno

Creador fluídic, cosmogònic, polièdric, polifònic, transhistòric, subterrani, postavantguardista, posthumanista, postista, en suma, tot ell, Antonio Beneyto és l’artista contemporani nostrat més compromès amb la causa surrealista. Manxec de naixement, barrigoticista d’adopció, la seva sed d’engendrament es manifesta prematurament en la

El dibuix com a utopia íntima

E. Arroyo: Projecte d’embaixada de la Urss a Madrid Cultura/s LaVanguardia, 12/03/14 Mai és sobrera l’ocasió per a reflexionar sobre la disciplina del dibuix: nucli germinal de les arts, d’allà on brota l’imaginari essencial del creador, d’ahir i d’avui. Afí

El dibuix com a utopia íntima

E. Arroyo: Projecte d’embaixada de la Urss a Madrid Cultura/s LaVanguardia, 12/03/14 Mai és sobrera l’ocasió per a reflexionar sobre la disciplina del dibuix: nucli germinal de les arts, d’allà on brota l’imaginari essencial del creador, d’ahir i d’avui. Afí

Iceberg z46. Una contra-exposició de Jordi Fulla&Jo Milne

A Barcelona trontolla l’estructura artística. Ens pensem que l’art és una exposició, una obra, un artista. Però això és un pensament més aviat romàntic. L’art es forma i es transmet en una estructura: quan de l’escola d’art es passa a

Iceberg z46. Una contra-exposició de Jordi Fulla&Jo Milne

A Barcelona trontolla l’estructura artística. Ens pensem que l’art és una exposició, una obra, un artista. Però això és un pensament més aviat romàntic. L’art es forma i es transmet en una estructura: quan de l’escola d’art es passa a

Dieter&Björn Roth: Transescultura

Cultura/s, LaVanguardia. 29/01/2014 La primera exposició de Todolí com a nou director artístic de l’Hangar Bicocca de Milà és tota una lliçó de curadoria, una presa de posició davant del fet expositiu. Per a la seva estrena milanesa el comissari

Dieter&Björn Roth: Transescultura

Cultura/s, LaVanguardia. 29/01/2014 La primera exposició de Todolí com a nou director artístic de l’Hangar Bicocca de Milà és tota una lliçó de curadoria, una presa de posició davant del fet expositiu. Per a la seva estrena milanesa el comissari

Romà Vallès. Entre la llum i la fosca

Las murallas más grises de los mundos descienden por el mar hacia otros fondos Juan Eduardo Cirlot[1] Romà Vallès és el pintor viu més important del moviment informalista català; tot un ortodox en la matèria: un dels pioners en assajar

Romà Vallès. Entre la llum i la fosca

Las murallas más grises de los mundos descienden por el mar hacia otros fondos Juan Eduardo Cirlot[1] Romà Vallès és el pintor viu més important del moviment informalista català; tot un ortodox en la matèria: un dels pioners en assajar

Harald Szeemann en set actituds

Publicat a Cultura/s, LaVanguardia, 11/12/2013 Atmosfèric · Aglotinador · Demiürg · Escenògraf · Nòmada · Performatiu · Polític  Un dels atractius de la Biennal de Venècia d’aquest any ha sigut la reconstrucció de la mostra When attitudes become form, comissariada

Harald Szeemann en set actituds

Publicat a Cultura/s, LaVanguardia, 11/12/2013 Atmosfèric · Aglotinador · Demiürg · Escenògraf · Nòmada · Performatiu · Polític  Un dels atractius de la Biennal de Venècia d’aquest any ha sigut la reconstrucció de la mostra When attitudes become form, comissariada

Francesc Galí. La dècada negada (1939-49)

        Ithell Colquhoun, foto: Man Ray, 1932. Amant de Francesc Galí durant el seu exili a Londres Llegir article original en pdf, al Quadern de les Idees, Arts i Lletres de Sabadell. Galí sojornà una dècada sencera

Francesc Galí. La dècada negada (1939-49)

        Ithell Colquhoun, foto: Man Ray, 1932. Amant de Francesc Galí durant el seu exili a Londres Llegir article original en pdf, al Quadern de les Idees, Arts i Lletres de Sabadell. Galí sojornà una dècada sencera

Miquel Barceló. Terra esberlada.

‘A Ceret, torna la millor versió de Barceló, l’escorxador de terracuita: animal, tel·lúric, abissal.’ Hi ha una tradició artística que mai s’esgota perquè mai deixem de necessitar: la captació primitiva de la natura en la seva esgarrifança original. El vertiginós

Miquel Barceló. Terra esberlada.

‘A Ceret, torna la millor versió de Barceló, l’escorxador de terracuita: animal, tel·lúric, abissal.’ Hi ha una tradició artística que mai s’esgota perquè mai deixem de necessitar: la captació primitiva de la natura en la seva esgarrifança original. El vertiginós

Xavier Valls. El pintor frugal

Cultura/s, La Vanguardia, 06/10/13 Xavier Valls (Barcelona, 1923-2006), és un dels pintors importants de la postguerra catalana, i amb tot és, encara avui, un rara abbis, un pintor desconegut i rar.  Ell sempre va anar tossudament a la seva. La

Xavier Valls. El pintor frugal

Cultura/s, La Vanguardia, 06/10/13 Xavier Valls (Barcelona, 1923-2006), és un dels pintors importants de la postguerra catalana, i amb tot és, encara avui, un rara abbis, un pintor desconegut i rar.  Ell sempre va anar tossudament a la seva. La

David Bestué. Fèrtil ironia

Aquest 2013 David Bestué ha presentat els primers projectes de la seva nova etapa en solitari: exposició Pedres i Poetes a la galeria Estrany de la Motta, i la publicació d’una indisciplinada història de l’art català: La Línea Sin Fin,

David Bestué. Fèrtil ironia

Aquest 2013 David Bestué ha presentat els primers projectes de la seva nova etapa en solitari: exposició Pedres i Poetes a la galeria Estrany de la Motta, i la publicació d’una indisciplinada història de l’art català: La Línea Sin Fin,

Crítica de l’ull · Arts Santa Mònica

A Esther, Jordi, Oscar, Carles, Nicola i a tots els ulls innocents  «La transgressió de l’ull és l’única transgressió possible.»                                        

/

Crítica de l’ull · Arts Santa Mònica

A Esther, Jordi, Oscar, Carles, Nicola i a tots els ulls innocents  «La transgressió de l’ull és l’única transgressió possible.»                                        

/

Entrevista a Xavier Gonzàlez Arnau. Des de l’esquerda.

[Versión española] [English version] Veure entrevista en vídeo Assabentats de la mort del filòsof Eugenio Trias, recordem una frase seva per introduir l’art de Xavier Gonzàlez Arnau: «Es solo a través del asombro y el vértigo que se abre una

Entrevista a Xavier Gonzàlez Arnau. Des de l’esquerda.

[Versión española] [English version] Veure entrevista en vídeo Assabentats de la mort del filòsof Eugenio Trias, recordem una frase seva per introduir l’art de Xavier Gonzàlez Arnau: «Es solo a través del asombro y el vértigo que se abre una

Clavé a França: experimentació, polivalència i compromís

[Versión española] [English version] Felicitem a la fundació Vila Casas per  la iniciativa  d’homenatjar a la figura de Clavé en el centenari del seu naixement, al temps que lamentem que cap dels nostres museus públics  hagi sigut capaç de celebrar

/

Clavé a França: experimentació, polivalència i compromís

[Versión española] [English version] Felicitem a la fundació Vila Casas per  la iniciativa  d’homenatjar a la figura de Clavé en el centenari del seu naixement, al temps que lamentem que cap dels nostres museus públics  hagi sigut capaç de celebrar

/

Glossa a Bonart, premi ACCA 2012

[Versión española] [English version] La revista Bonart de Girona ja fa temps que és per molts considerada la revista d’arts de referència a Catalunya. El guardó que li oferim avui, succeïx als que li van ser concedits a els anys

/

Glossa a Bonart, premi ACCA 2012

[Versión española] [English version] La revista Bonart de Girona ja fa temps que és per molts considerada la revista d’arts de referència a Catalunya. El guardó que li oferim avui, succeïx als que li van ser concedits a els anys

/

¿Pot L’Hospitalet ser Brooklyn?

[Versión española] [English version] L’Hospitalet de Llobregat pot convertir-se en una de les ciutats de referència de la Catalunya del segle XXI. Té tots els ingredients per ser-ho: ubicació estratègica, emmig el triangle Barcelona, el port i l’aeroport; un nou districte

¿Pot L’Hospitalet ser Brooklyn?

[Versión española] [English version] L’Hospitalet de Llobregat pot convertir-se en una de les ciutats de referència de la Catalunya del segle XXI. Té tots els ingredients per ser-ho: ubicació estratègica, emmig el triangle Barcelona, el port i l’aeroport; un nou districte

Eugenio Trias, sense límits

[Versión española] Trias transpirava filosofia. El seu anhel, en paraules seves, era plasmar un ambiciós sistema de pensament d’una manera ditiràmbica, a la manera del Zaratrusta; i a més d’un ens va sacsejar els prejudicis enquistats a través de la

Eugenio Trias, sense límits

[Versión española] Trias transpirava filosofia. El seu anhel, en paraules seves, era plasmar un ambiciós sistema de pensament d’una manera ditiràmbica, a la manera del Zaratrusta; i a més d’un ens va sacsejar els prejudicis enquistats a través de la

Necessitar, afirmar, existir. Apunts sobre l’agonia del model artístic.

Llegim amb interès l’article L’agonia del model, del crític gironí Eudald Camps. L’autor ens convida a fer una reflexió sobre la necessitat de replantejament del model artístic a Catalunya. Conclou que, traspassat el sisè any de crisis, aquesta ja pot

Necessitar, afirmar, existir. Apunts sobre l’agonia del model artístic.

Llegim amb interès l’article L’agonia del model, del crític gironí Eudald Camps. L’autor ens convida a fer una reflexió sobre la necessitat de replantejament del model artístic a Catalunya. Conclou que, traspassat el sisè any de crisis, aquesta ja pot

Anselm Kiefer. Mitjanit a la història

[Versión española] [English version] L’Hangar Bicocca de Milà torna a obrir al públic una de les obres mestres de l’art contemporani europeu: I setti palazzi celesti d’Anselm Kiefer. El monument i una exposició dedicats al pintor a la galeria Lia

/

Anselm Kiefer. Mitjanit a la història

[Versión española] [English version] L’Hangar Bicocca de Milà torna a obrir al públic una de les obres mestres de l’art contemporani europeu: I setti palazzi celesti d’Anselm Kiefer. El monument i una exposició dedicats al pintor a la galeria Lia

/

L’exposició, à rebours

  [Versión española] [English version] Felicitem, d’entrada, a en Martí Manen pel seu excel·lent assaig Salir de la exposición (Si es que alguna vez habíamos entrado). És un llibre ben escrit, intel·ligentment estructurat, elegant en ritme, claredat i síntesis; desafiador,

/

L’exposició, à rebours

  [Versión española] [English version] Felicitem, d’entrada, a en Martí Manen pel seu excel·lent assaig Salir de la exposición (Si es que alguna vez habíamos entrado). És un llibre ben escrit, intel·ligentment estructurat, elegant en ritme, claredat i síntesis; desafiador,

/

Josep Maria de Sucre, a la memòria

L’escriptor, activista cultural i pintor Josep Maria de Sucre (Vila de Gràcia, Barcelona 1886-1969) és una de les figures més enigmàtiques de la nostra història moderna de l’art. Tot i fer més de quaranta anys de la seva mort, tot

Josep Maria de Sucre, a la memòria

L’escriptor, activista cultural i pintor Josep Maria de Sucre (Vila de Gràcia, Barcelona 1886-1969) és una de les figures més enigmàtiques de la nostra història moderna de l’art. Tot i fer més de quaranta anys de la seva mort, tot

Hiper-Picasso

[English version] “Que Valentí Roma i jo siguem comissaris d’una exposició al Museu Picasso és com si un banc encarregués la publicitat a uns xicots del 15-M.”, ironitzava l’artista andalús Pedro G. Romero durant la presentació d’ Economia: Picasso. En

/

Hiper-Picasso

[English version] “Que Valentí Roma i jo siguem comissaris d’una exposició al Museu Picasso és com si un banc encarregués la publicitat a uns xicots del 15-M.”, ironitzava l’artista andalús Pedro G. Romero durant la presentació d’ Economia: Picasso. En

/

Todos somos mestizos. Crónica informal del collage

 [Texto original catálogo exposición: Trozos, tramas, Trazos: el collage en las colecciones del Ivam, Valencia: 2012] «To deal with parts in the absence of wholes…». Donald Kuspit. La exposición del fondo de colages del IVAM, reunida con ocasión del centenario del

/

Todos somos mestizos. Crónica informal del collage

 [Texto original catálogo exposición: Trozos, tramas, Trazos: el collage en las colecciones del Ivam, Valencia: 2012] «To deal with parts in the absence of wholes…». Donald Kuspit. La exposición del fondo de colages del IVAM, reunida con ocasión del centenario del

/

Peter Halley. La pintura ens representa

[English version] [Versión española] És possible que la pintura ens representi a nosaltres, especíments del segle XXI? La resposta de Peter Halley és radicalment afirmativa. Aquí només val una llei: que l’art remogui el nostre estat d’esperit: relativista, hedonista, urbanita,

/

Peter Halley. La pintura ens representa

[English version] [Versión española] És possible que la pintura ens representi a nosaltres, especíments del segle XXI? La resposta de Peter Halley és radicalment afirmativa. Aquí només val una llei: que l’art remogui el nostre estat d’esperit: relativista, hedonista, urbanita,

/

Joan Rebull. La pulsió del volum.

[English version] [Versión española] Entre el reduït nombre d’escultors-dibuixants de la nostra història moderna de l’art, Rebull fou, sens dubte, un dels més distingits. Aquesta és una valoració que, fins fa poc temps, només podíem estimar consultant llibres d’antic[1], donat

/

Joan Rebull. La pulsió del volum.

[English version] [Versión española] Entre el reduït nombre d’escultors-dibuixants de la nostra història moderna de l’art, Rebull fou, sens dubte, un dels més distingits. Aquesta és una valoració que, fins fa poc temps, només podíem estimar consultant llibres d’antic[1], donat

/

Llorenç Jiménez Balaguer. L’emergència del signe

  Pels que compartim la certesa que l’art és U, cultivat en secret sortilegi al marge de les modes, dels conceptes, dels ornaments; pels que entenem que en art no hi ha progrés possible, que només són les individualitats profundes

/

Llorenç Jiménez Balaguer. L’emergència del signe

  Pels que compartim la certesa que l’art és U, cultivat en secret sortilegi al marge de les modes, dels conceptes, dels ornaments; pels que entenem que en art no hi ha progrés possible, que només són les individualitats profundes

/

Jonathan Littell. Tríptic Bacon

[English version] L’aclamat escriptor franco-americà resident a Barcelona, autor de Les Beningnes (Les Bienveillantes, Premi Goncourt i de l’Acadèmia Francesa, 2006), acaba de veure publicat a França (L’Arbaléte/Gallimard) el seu darrer assaig dedicat a la pintura de Francis Bacon.  

/

Jonathan Littell. Tríptic Bacon

[English version] L’aclamat escriptor franco-americà resident a Barcelona, autor de Les Beningnes (Les Bienveillantes, Premi Goncourt i de l’Acadèmia Francesa, 2006), acaba de veure publicat a França (L’Arbaléte/Gallimard) el seu darrer assaig dedicat a la pintura de Francis Bacon.  

/

Jordi Abelló. El crim de ser humà

 Entre totes les bombolles que dicten i inflen el nostre present, la més perniciosa és, sens dubte, la bombolla de la temporalitat; la que accelera vertiginosament la nostra velocitat de creuer, conduïnt-lo cap a un alt esborany cadacop més allunyat

/

Jordi Abelló. El crim de ser humà

 Entre totes les bombolles que dicten i inflen el nostre present, la més perniciosa és, sens dubte, la bombolla de la temporalitat; la que accelera vertiginosament la nostra velocitat de creuer, conduïnt-lo cap a un alt esborany cadacop més allunyat

/

Homo et natura

[English version] “Produeix una inmensa tristor pensar que la naturalesa parla, mentre l’ésser humà no escolta” Victor Hugo “Allà o no hi ha l’home, la naturalesa és un desert” William Blake Si poguéssim distingir un gran mapa amb els principals

/

Homo et natura

[English version] “Produeix una inmensa tristor pensar que la naturalesa parla, mentre l’ésser humà no escolta” Victor Hugo “Allà o no hi ha l’home, la naturalesa és un desert” William Blake Si poguéssim distingir un gran mapa amb els principals

/

Qüestionem el paradigma?

[English version] Siguem clars: ningú qüestiona el paradigma de l’art emergent que s’està difonent als quatre vents d’ençà uns mesos a Catalunya i que acaba de certificar l’exposició estiuenca de La Panera: La Qüestió del Paradigma. Genealogies de l’emergència en

/

Qüestionem el paradigma?

[English version] Siguem clars: ningú qüestiona el paradigma de l’art emergent que s’està difonent als quatre vents d’ençà uns mesos a Catalunya i que acaba de certificar l’exposició estiuenca de La Panera: La Qüestió del Paradigma. Genealogies de l’emergència en

/

Decàleg del deucentisme

[English version] Feia temps que teníem la sospita que el conseller Mascarell era un simpatitzant del noucentisme; una d’aquestes rares figures a casa nostra que –com Cirici Pellicer,  Oriol Bohigas, Daniel Giralt-Miracle o Jordi Llovet – han erigit la realitat

/

Decàleg del deucentisme

[English version] Feia temps que teníem la sospita que el conseller Mascarell era un simpatitzant del noucentisme; una d’aquestes rares figures a casa nostra que –com Cirici Pellicer,  Oriol Bohigas, Daniel Giralt-Miracle o Jordi Llovet – han erigit la realitat

/

Catalans, a Venècia!

[English version] Considerada històricament com l’Atrium Portos de les arts, la Biennal de Venècia va ser el certamen de referència internacional més important d’ençà que va ser fundada l’any 1895 i fins la caiguda del mur de Berlin. Exposar a

/

Catalans, a Venècia!

[English version] Considerada històricament com l’Atrium Portos de les arts, la Biennal de Venècia va ser el certamen de referència internacional més important d’ençà que va ser fundada l’any 1895 i fins la caiguda del mur de Berlin. Exposar a

/

Josep Novellas i la darrera figuració catalana

Si haguéssim d’escriure una història de l’art català del segle XX prenent com a referència les obres d’art de les nostres col·leccions públiques, l’art de Josep Novellas i la tradició que el seu art reivinidica, inserida dins una figuració pictòrica

/

Josep Novellas i la darrera figuració catalana

Si haguéssim d’escriure una història de l’art català del segle XX prenent com a referència les obres d’art de les nostres col·leccions públiques, l’art de Josep Novellas i la tradició que el seu art reivinidica, inserida dins una figuració pictòrica

/

Antoni Llena. Quaderns de subterrani

[English version L’exposició s’obra amb una línia recta, la més recta de la mostra, i encara maldestrement dibuixada, sobre un paper qualsevol, amb un epitafi que precisa: la història de la pintura. L’art és u, no hi ha evolució ni progrés.

/

Antoni Llena. Quaderns de subterrani

[English version L’exposició s’obra amb una línia recta, la més recta de la mostra, i encara maldestrement dibuixada, sobre un paper qualsevol, amb un epitafi que precisa: la història de la pintura. L’art és u, no hi ha evolució ni progrés.

/

Joan Rebull. Catàleg raonat d’escultures

Joan Rebull. Catálogo razonado de esculturas Direcció i introducció: José Corredor-Matheos Autor catàleg raonat i text històric: Albert Mercadé. Escultures catalogades: 582 Capítols.  I.Joan Rebull. Las raíces de la escultura/II.Todo empezó con una nariz/III.El legado arcaizante de Casanovas/IV.Un escultor de

/

Joan Rebull. Catàleg raonat d’escultures

Joan Rebull. Catálogo razonado de esculturas Direcció i introducció: José Corredor-Matheos Autor catàleg raonat i text històric: Albert Mercadé. Escultures catalogades: 582 Capítols.  I.Joan Rebull. Las raíces de la escultura/II.Todo empezó con una nariz/III.El legado arcaizante de Casanovas/IV.Un escultor de

/

Juli Gonzàlez – David Smith. Una conversa a l’espai

[English version] L’exposició Juli González-David Smith, un diàleg sobre l’escultura, és tota una declaració d’intencions del seu comissari, José Francisco Yvars, un dels crítics a la península amb més solvència i saber en la teorització i comunicació de l’art modern.

/

Juli Gonzàlez – David Smith. Una conversa a l’espai

[English version] L’exposició Juli González-David Smith, un diàleg sobre l’escultura, és tota una declaració d’intencions del seu comissari, José Francisco Yvars, un dels crítics a la península amb més solvència i saber en la teorització i comunicació de l’art modern.

/

136 anys de subversió galerística a Barcelona

ext publicat al catàleg exposició Salvat-Papasseit. Poetavantguardistacatalà. Arts Santa Mònica, 2011] Mai és capriciosa l’ocasió per a recordar com, a Barcelona, les galeries i els seus promotors d’art han jugat un paper determinant en la gestació i difusió dels moviments

/

136 anys de subversió galerística a Barcelona

ext publicat al catàleg exposició Salvat-Papasseit. Poetavantguardistacatalà. Arts Santa Mònica, 2011] Mai és capriciosa l’ocasió per a recordar com, a Barcelona, les galeries i els seus promotors d’art han jugat un paper determinant en la gestació i difusió dels moviments

/

Joan Brotat. La cerimònia de l’esguard

[Publicat a revista Artiga, no12, desembre 2010] L’ingenu –l’ingenuum-, en temps llatins, era aquell ciutadà que naixia en plena llibertat, en contrast amb els esclaus i llibertins. Amb els segles l’expressió s’ha democratitzat però sense que se n’hagi alterat el seu

/

Joan Brotat. La cerimònia de l’esguard

[Publicat a revista Artiga, no12, desembre 2010] L’ingenu –l’ingenuum-, en temps llatins, era aquell ciutadà que naixia en plena llibertat, en contrast amb els esclaus i llibertins. Amb els segles l’expressió s’ha democratitzat però sense que se n’hagi alterat el seu

/

A*Live. La crítica d’art, per fi, en directe

[English version here] L’encontre de crítics d’art i creadors A*live que va tenir lloc a la Fundació Suñol de Barcelona –un acte professional, insòlit, necessari- és el resultat de la intel·ligent simbiosi entre dues entitats compromeses amb l’art i la

/

A*Live. La crítica d’art, per fi, en directe

[English version here] L’encontre de crítics d’art i creadors A*live que va tenir lloc a la Fundació Suñol de Barcelona –un acte professional, insòlit, necessari- és el resultat de la intel·ligent simbiosi entre dues entitats compromeses amb l’art i la

/

Autoretrat. Icona espectral de la modernitat.

“Qué és la pintura sinó l’acció d’abraçar, mitjançant l’art, aquella superfície espectral de la font on es veié reflectit el desventurat Narcís?” –es demanava Leon Battista Alberti en el tractat De pictura. L’afirmació del savi italià revelava la creença instaurada durant

/

Autoretrat. Icona espectral de la modernitat.

“Qué és la pintura sinó l’acció d’abraçar, mitjançant l’art, aquella superfície espectral de la font on es veié reflectit el desventurat Narcís?” –es demanava Leon Battista Alberti en el tractat De pictura. L’afirmació del savi italià revelava la creença instaurada durant

/