Category Archives: _

Per una cultura digna i capil·lar

[La cultura en 300 paraules. CONCA. Juliol 2020] És el moment, des de la cultura, d’estar arran de la cultura. Que les institucions estiguin a la mateixa latitud que els creadors, dels crítics, dels comissaris, dels professors universitaris, dels educadors,

/

Per una cultura digna i capil·lar

[La cultura en 300 paraules. CONCA. Juliol 2020] És el moment, des de la cultura, d’estar arran de la cultura. Que les institucions estiguin a la mateixa latitud que els creadors, dels crítics, dels comissaris, dels professors universitaris, dels educadors,

/

On és l’art?

[Bonart, agost-octubre 2020] Arthur C. Danto advertia que la qüestió central de l’art no es troba tant en el preguntar-se què és l’art, ni en saber qui el fa, ni com ha de ser, sinó en assenyalar allà on és.

/

On és l’art?

[Bonart, agost-octubre 2020] Arthur C. Danto advertia que la qüestió central de l’art no es troba tant en el preguntar-se què és l’art, ni en saber qui el fa, ni com ha de ser, sinó en assenyalar allà on és.

/

Antoni Muntadas, en trànsit

[Bonart, juny-juliol 2020] Fa més de quinze anys que sovintejo Itàlia, però mai m’havia connectat amb el seu sector d’art contemporani com en aquest passat hivern -en una altre món, sens dubte-, acompanyant l’Antoni Muntadas en diferents dels seus periples:

/

Antoni Muntadas, en trànsit

[Bonart, juny-juliol 2020] Fa més de quinze anys que sovintejo Itàlia, però mai m’havia connectat amb el seu sector d’art contemporani com en aquest passat hivern -en una altre món, sens dubte-, acompanyant l’Antoni Muntadas en diferents dels seus periples:

/

La gran cabriola de Pere Llobera

[Bonart, juny-juliol 2020] Feia anys que esperàvem una exposició de Pere Llobera en una institució central, com La Capella; i no perquè la idea encaixi precisament amb l’adn de l’artista, impertinent i antisistèmic de vocació. Ho necessitàvem perquè Llobera s’ha

/

La gran cabriola de Pere Llobera

[Bonart, juny-juliol 2020] Feia anys que esperàvem una exposició de Pere Llobera en una institució central, com La Capella; i no perquè la idea encaixi precisament amb l’adn de l’artista, impertinent i antisistèmic de vocació. Ho necessitàvem perquè Llobera s’ha

/

Les arts visuals en l’escenari post-covid. Impressions per a una resposta viral.

[Publicat a Hänsel i Gretel, 25 maig 2020] La sacsejada sistèmica que s’albira en el moment post-covid, ens agafa, des de l’art, ben escarmentats. No oblidem l’encongiment en que va ser sotmès el sector una dècada enrera (no oblidem: tancament

/

Les arts visuals en l’escenari post-covid. Impressions per a una resposta viral.

[Publicat a Hänsel i Gretel, 25 maig 2020] La sacsejada sistèmica que s’albira en el moment post-covid, ens agafa, des de l’art, ben escarmentats. No oblidem l’encongiment en que va ser sotmès el sector una dècada enrera (no oblidem: tancament

/

Antoni Tàpies i els drets humans

[Dins de: Tàpies. Biografia d’un compromís. Fundació Tàpies i Enciclopèdia catalana. 2019] “En excepció d’alguns precedents -com la seva adhesió l’any 1962 al Congrés per la Pau de Moscou, presidit per Bertrand Russell-, no serà fins a mitjan dels anys

/

Antoni Tàpies i els drets humans

[Dins de: Tàpies. Biografia d’un compromís. Fundació Tàpies i Enciclopèdia catalana. 2019] “En excepció d’alguns precedents -com la seva adhesió l’any 1962 al Congrés per la Pau de Moscou, presidit per Bertrand Russell-, no serà fins a mitjan dels anys

/

Antoni Tàpies i l’art conceptual

[Dins de:  Antoni Tàpies. Biografia d’un compromís. Fundació Tàpies i Enciclopèdia catalana. 2019] ” La postmodernitat catalana va tenir com a un dels seus esdeveniment centrals un litigi estètic d’excepció: la disputa oberta que, en el curs de l’any 1973,

/

Antoni Tàpies i l’art conceptual

[Dins de:  Antoni Tàpies. Biografia d’un compromís. Fundació Tàpies i Enciclopèdia catalana. 2019] ” La postmodernitat catalana va tenir com a un dels seus esdeveniment centrals un litigi estètic d’excepció: la disputa oberta que, en el curs de l’any 1973,

/

FAB_10 anys. 1# El dit a la llaga. Ironia i nous sarcasmes

  [Text cat. Fundació Arranz-Bravo. 10 anys. 2019] Hi ha una ironia que ressorgeix en l’art d’avui, producte d’un descrèdit: la desconfiança davant un món establert que no és capaç de donar sortida a la nova energia creativa que borbolla.

/

FAB_10 anys. 1# El dit a la llaga. Ironia i nous sarcasmes

  [Text cat. Fundació Arranz-Bravo. 10 anys. 2019] Hi ha una ironia que ressorgeix en l’art d’avui, producte d’un descrèdit: la desconfiança davant un món establert que no és capaç de donar sortida a la nova energia creativa que borbolla.

/

Isabel Servera. Repetir: existir

[Cat. Isabel Servera. Fer temps. Fundació Arranz-Bravo, 2019]   ‘La repetición al infinito de una ansia de fuga, … y entrar en otra cosa’ Julio Cortázar L’art contemporani emergeix en el marc d’una revolta de temporalitat. Reacciona, de fet, contra

/

Isabel Servera. Repetir: existir

[Cat. Isabel Servera. Fer temps. Fundació Arranz-Bravo, 2019]   ‘La repetición al infinito de una ansia de fuga, … y entrar en otra cosa’ Julio Cortázar L’art contemporani emergeix en el marc d’una revolta de temporalitat. Reacciona, de fet, contra

/

Pepe Corredor Matheos. La crítica com a experiència

[Bonart, febrer-abril 2020. Extracte intervenció homenatge Corredor Matheos, Ateneu, Nov 2019] El passat 12 de novembre l’ACEC va homenatjar, a l’Ateneu, al poeta i crític d’art José Corredor Matheos, en el seus 90 anys. Sobta, d’entrada, la quantitat d’homenatges que

/

Pepe Corredor Matheos. La crítica com a experiència

[Bonart, febrer-abril 2020. Extracte intervenció homenatge Corredor Matheos, Ateneu, Nov 2019] El passat 12 de novembre l’ACEC va homenatjar, a l’Ateneu, al poeta i crític d’art José Corredor Matheos, en el seus 90 anys. Sobta, d’entrada, la quantitat d’homenatges que

/

Àngels Ribé. Anatomia d’un impuls

[Bonart, novembre 2019] Àngels Ribé (Barcelona, 1943) és una de les artistes pioneres en adoptar algunes de les actituds artístiques del que a Catalunya es va conèixer com a l’art conceptual: el conjunt de moviments experimentals sorgits durant els seixanta

/

Àngels Ribé. Anatomia d’un impuls

[Bonart, novembre 2019] Àngels Ribé (Barcelona, 1943) és una de les artistes pioneres en adoptar algunes de les actituds artístiques del que a Catalunya es va conèixer com a l’art conceptual: el conjunt de moviments experimentals sorgits durant els seixanta

/

Error en el sistema

[Bonart, novembre 2019] Costa acceptar-ho, però l’art no el fa només l’artista. El seu gest -subsersiu, polític o poètic- necessita d’un sistema sense el qual l’obra esllangueix en la seva marginalitat. Crítics, galeristes, editors, professors, directors, col·leccionistes. Tota capital artística,

/

Error en el sistema

[Bonart, novembre 2019] Costa acceptar-ho, però l’art no el fa només l’artista. El seu gest -subsersiu, polític o poètic- necessita d’un sistema sense el qual l’obra esllangueix en la seva marginalitat. Crítics, galeristes, editors, professors, directors, col·leccionistes. Tota capital artística,

/

Jordi Fulla, a la memòria

[Bonart, agost-octubre 2019] El passat mes d’abril el món de les arts es va veure colpit pel traspàs, sobtat, de Jordi Fulla. Un artista amb una obra i trajectòria sòlides, que tenia l’admiració i respecte d’una part rellevant del sector de

/

Jordi Fulla, a la memòria

[Bonart, agost-octubre 2019] El passat mes d’abril el món de les arts es va veure colpit pel traspàs, sobtat, de Jordi Fulla. Un artista amb una obra i trajectòria sòlides, que tenia l’admiració i respecte d’una part rellevant del sector de

/

Arranz-Bravo i l’âge d’or de Cadaqués

[Text comissarial exposició: Arranz-Bravo a Cadaqués. Fundació Arranz-Bravo. Febrer-abril 2019] Eduard Arranz-Bravo ha sigut un dels artistes catalans que ha viscut amb més intensitat el que s’ha anomenat com la darrera època daurada de Cadaqués. La població empordanesa ja havia

/

Arranz-Bravo i l’âge d’or de Cadaqués

[Text comissarial exposició: Arranz-Bravo a Cadaqués. Fundació Arranz-Bravo. Febrer-abril 2019] Eduard Arranz-Bravo ha sigut un dels artistes catalans que ha viscut amb més intensitat el que s’ha anomenat com la darrera època daurada de Cadaqués. La població empordanesa ja havia

/

Toni Molins. Raul Páez. En vast desert.

[cat. exposició Toni Molins. Raul Páez. Fer-se un lloc en el desert. Fundació Arranz-Bravo. Novembre 2018 – Febrer 2019] El real, doncs, què és? Puix que a ple sol Vaig per canals obscurs; i entre la gent, En vast desert,

/

Toni Molins. Raul Páez. En vast desert.

[cat. exposició Toni Molins. Raul Páez. Fer-se un lloc en el desert. Fundació Arranz-Bravo. Novembre 2018 – Febrer 2019] El real, doncs, què és? Puix que a ple sol Vaig per canals obscurs; i entre la gent, En vast desert,

/

Taine i els fonaments estètics del noucentisme

[Dins de ‘El noucentisme: un nou discurs per al segle XXI’. Actes del I Simposi Internacional sobre el Noucentisme (novembre 2014). Consorci Patrimoni de Sitges, 2018]  

/

Taine i els fonaments estètics del noucentisme

[Dins de ‘El noucentisme: un nou discurs per al segle XXI’. Actes del I Simposi Internacional sobre el Noucentisme (novembre 2014). Consorci Patrimoni de Sitges, 2018]  

/

Alejandro Palacín, Mònica Planes. Lliscar entre volums i fruites.

[Pròleg expo. Mònica Planes, Àlex Palacín. Jugar com una fruita no és jugar. Fundació Arranz-Bravo, octubre-novembre 2018] “Un vas va ser, amb tota seguretat, la primera obra feta per un home exercint d’escultor” Àngel Ferrant Des dels seus inicis, la

/

Alejandro Palacín, Mònica Planes. Lliscar entre volums i fruites.

[Pròleg expo. Mònica Planes, Àlex Palacín. Jugar com una fruita no és jugar. Fundació Arranz-Bravo, octubre-novembre 2018] “Un vas va ser, amb tota seguretat, la primera obra feta per un home exercint d’escultor” Àngel Ferrant Des dels seus inicis, la

/

HAC · Hospitalet Art Contemporani. Radiografia dels nous espais de creació

                [Publicat a Bonart, novembre 2018] Foto: espai de creació de Jordi Colomer i Carolina Olivares (La infinita) a l’Avinguda Carrilet Amb poc més de tres anys, més de dos-cents artistes visuals han traslladat el

/

HAC · Hospitalet Art Contemporani. Radiografia dels nous espais de creació

                [Publicat a Bonart, novembre 2018] Foto: espai de creació de Jordi Colomer i Carolina Olivares (La infinita) a l’Avinguda Carrilet Amb poc més de tres anys, més de dos-cents artistes visuals han traslladat el

/

Esponjar la cultura. Principis i sortides del districte cultural de L’Hospitalet.

[Dins de: Hänsel i Gretel. Diàlegs Barcelona. Juny 2018] La idea d’un districte cultural és una convicció de progrés. Neix del convenciment que els valors inherents a la cultura—el coneixement, l’esperit crític, la creativitat, el compromís, la presa de consciència

/

Esponjar la cultura. Principis i sortides del districte cultural de L’Hospitalet.

[Dins de: Hänsel i Gretel. Diàlegs Barcelona. Juny 2018] La idea d’un districte cultural és una convicció de progrés. Neix del convenciment que els valors inherents a la cultura—el coneixement, l’esperit crític, la creativitat, el compromís, la presa de consciència

/

A Antoni Marí. Elogi de l’amistat

[Dins del llibre: Les formes de l’amistat. En honor de l’amic i mestre Antoni Marí. Barcelona: Angle editorial, 2018. Amb la col·laboració d’Àlex Mitrani, Yves Michaud, J.J. Lahuerta, Jordi Ibàñez, Eduard Cairol, Jose Corredor Matheos, Francesc Parcerisas i d’altres amics i

/

A Antoni Marí. Elogi de l’amistat

[Dins del llibre: Les formes de l’amistat. En honor de l’amic i mestre Antoni Marí. Barcelona: Angle editorial, 2018. Amb la col·laboració d’Àlex Mitrani, Yves Michaud, J.J. Lahuerta, Jordi Ibàñez, Eduard Cairol, Jose Corredor Matheos, Francesc Parcerisas i d’altres amics i

/

Marcel Juliana. Una exposició anomenada Surfeit

[text cat. exp. Marcel Juliana. Surfeit. Fundació Arranz-Bravo, abril-juliol 2018] “Els veritables paraïsos són els paraïsos que hem perdut.”  Marcel Proust Penso en el Marcel Rubio Juliana com en la figura més entranyable, il·lustrada i somniadora de l’extraordinària generació d’artistes a

/

Marcel Juliana. Una exposició anomenada Surfeit

[text cat. exp. Marcel Juliana. Surfeit. Fundació Arranz-Bravo, abril-juliol 2018] “Els veritables paraïsos són els paraïsos que hem perdut.”  Marcel Proust Penso en el Marcel Rubio Juliana com en la figura més entranyable, il·lustrada i somniadora de l’extraordinària generació d’artistes a

/

Pepe Espaliú. Cos polític

  [Bonart, febrer-abril 2018] “The personal is political” · Carol Hanisch Pepe Espaliú és un dels grans exponents de l’escultura conceptual espanyola. Es guanyà aquesta plaça amb un gest artístic que marcà època: en l’acció performàtica Carrying, de 1992, una cort

/

Pepe Espaliú. Cos polític

  [Bonart, febrer-abril 2018] “The personal is political” · Carol Hanisch Pepe Espaliú és un dels grans exponents de l’escultura conceptual espanyola. Es guanyà aquesta plaça amb un gest artístic que marcà època: en l’acció performàtica Carrying, de 1992, una cort

/

Lluis Lleó. Als marges del dibuix

[Bonart. Novembre 2017. Exp. “Lluis Lleo. All Mighty Pencil”, Centre d’Art Tecla Sala, L’Hospitalet] __En més d’una ocasió hem reflexionat sobre les pràctiques artístiques sorgides a finals dels vuitanta a Barcelona. En aquell moment, un grup d’artistes es van decantar cap a una acció pictòrica de naturalesa depurativa, austera, reactiva davant l’ultrainformalisme hipergestual que caracteritzà la dècada que cloïa. El cas de Lluis Lleó (Barcelona, 1961) és un dels més paradigmàtics d’aquell temps artístic.

/

Lluis Lleó. Als marges del dibuix

[Bonart. Novembre 2017. Exp. “Lluis Lleo. All Mighty Pencil”, Centre d’Art Tecla Sala, L’Hospitalet] __En més d’una ocasió hem reflexionat sobre les pràctiques artístiques sorgides a finals dels vuitanta a Barcelona. En aquell moment, un grup d’artistes es van decantar cap a una acció pictòrica de naturalesa depurativa, austera, reactiva davant l’ultrainformalisme hipergestual que caracteritzà la dècada que cloïa. El cas de Lluis Lleó (Barcelona, 1961) és un dels més paradigmàtics d’aquell temps artístic.

/

Badia – Monclús _ Vertical Failure

[Pròleg exp. ‘Jan Monclús-Marc Badia. Let me die alone but please film it’. Fund. Arrant-Bravo. Setembre-Novembre 2017] A la Fundació Arranz-Bravo hem desafiat els pintors Jan Monclús i Marc Badia a enfrontar-se en un tête-à-tête artístic. La col·laboració va trobar el seu desencadenant en una idea punyent: el salt mortal que el sastre austríac Franz Reichtelt va fer des del cim de la Torre Eiffel de París l’any 1912

/

Badia – Monclús _ Vertical Failure

[Pròleg exp. ‘Jan Monclús-Marc Badia. Let me die alone but please film it’. Fund. Arrant-Bravo. Setembre-Novembre 2017] A la Fundació Arranz-Bravo hem desafiat els pintors Jan Monclús i Marc Badia a enfrontar-se en un tête-à-tête artístic. La col·laboració va trobar el seu desencadenant en una idea punyent: el salt mortal que el sastre austríac Franz Reichtelt va fer des del cim de la Torre Eiffel de París l’any 1912

/

Arranz-Bravo. The moment of painting

Eduard Arranz-Bravo finds tributes embarrassing. Yes, alright, it was his 75th birthday. So what? In his artistic time, only the present exists. Arranz-Bravo belongs to that breed of artists whose creation respects the tempo of painting, which is the moment made eternal.

/

Arranz-Bravo. The moment of painting

Eduard Arranz-Bravo finds tributes embarrassing. Yes, alright, it was his 75th birthday. So what? In his artistic time, only the present exists. Arranz-Bravo belongs to that breed of artists whose creation respects the tempo of painting, which is the moment made eternal.

/

La febre garrofista de Bernat Daviu

[Text cat. exp. Bernat Daviu. Garrofistes. Fundació Arranz-Bravo, abril-juny 2017]

/

La febre garrofista de Bernat Daviu

[Text cat. exp. Bernat Daviu. Garrofistes. Fundació Arranz-Bravo, abril-juny 2017]

/

Arranz-Bravo. 75-75

[Pròleg exposició Arranz-Bravo 75-75. Fundació Arranz Bravo, L’Hospitalet. Febrer-abril 2017] Des de la fundació hem tingut la pensada de celebrar el 75è aniversari de l’Eduard Arranz-Bravo amb un projecte a l’alçada de les circumstàncies. Setanta-cinc personalitats del món de la

Arranz-Bravo. 75-75

[Pròleg exposició Arranz-Bravo 75-75. Fundació Arranz Bravo, L’Hospitalet. Febrer-abril 2017] Des de la fundació hem tingut la pensada de celebrar el 75è aniversari de l’Eduard Arranz-Bravo amb un projecte a l’alçada de les circumstàncies. Setanta-cinc personalitats del món de la

Jordi Fulla. Anatomia d’una illa a ulls clucs

[Text exposició Jordi Fulla. Anatomia d’una illa a ulls clucs. Museu de Montserrat. Març-juliol 2017] ‘Il faut oser de faire le silence’. Cioran Sosté Byung Chul Han que el coneixement és una pacient expedició cap el silenci. Una via negativa,

Jordi Fulla. Anatomia d’una illa a ulls clucs

[Text exposició Jordi Fulla. Anatomia d’una illa a ulls clucs. Museu de Montserrat. Març-juliol 2017] ‘Il faut oser de faire le silence’. Cioran Sosté Byung Chul Han que el coneixement és una pacient expedició cap el silenci. Una via negativa,

Margarita Andreu. L’aventura il·limitada del color

[Bonart, abril-juny 2017] A principis dels noranta a Barcelona es va produir una reacció artística contundent contra l’eufòria formalista dels anys vuitanta. No es tractava tant d’una moció contra el fet pictòric, sinó contra l’embafament sensual d’una realitat artística saturada

Margarita Andreu. L’aventura il·limitada del color

[Bonart, abril-juny 2017] A principis dels noranta a Barcelona es va produir una reacció artística contundent contra l’eufòria formalista dels anys vuitanta. No es tractava tant d’una moció contra el fet pictòric, sinó contra l’embafament sensual d’una realitat artística saturada

Daniel Giralt Miracle. La crítica com a ideal.

[Propileu, Museu de Montserrat, desembre 2016] En Daniel Giralt Miracle encarna en la seva figura una de les definicions més complertes del que és la crítica d’art. Diria, de fet, que en els 50 anys de trajectòria ha anat construint un ideal

Daniel Giralt Miracle. La crítica com a ideal.

[Propileu, Museu de Montserrat, desembre 2016] En Daniel Giralt Miracle encarna en la seva figura una de les definicions més complertes del que és la crítica d’art. Diria, de fet, que en els 50 anys de trajectòria ha anat construint un ideal

Francesc Ruiz Abad. La pintura en trànsit

[A: Francesc Ruiz Abad. I didn’t know I was collecting. Fundació Arranz-Bravo, 1 octubre-20 novembre 2016] La pintura està tornant a recuperar centralitat dins l’exigent  escena artística contemporània; i en gran part aquesta realitat estpa essent possible gràcies a la renovació, alhora

Francesc Ruiz Abad. La pintura en trànsit

[A: Francesc Ruiz Abad. I didn’t know I was collecting. Fundació Arranz-Bravo, 1 octubre-20 novembre 2016] La pintura està tornant a recuperar centralitat dins l’exigent  escena artística contemporània; i en gran part aquesta realitat estpa essent possible gràcies a la renovació, alhora

La FAB a escala 1:1

[Pròleg al catàleg ‘Rastres de grafit per totes les aules a totes les taules’, Fundació Arranz-Bravo, 2016] Mesos abans d’acceptar l’encàrrec de la direcció de la Fundació Arranz-Bravo (FAB), em trobava a Londres, a la seu de l’Arts Council of

La FAB a escala 1:1

[Pròleg al catàleg ‘Rastres de grafit per totes les aules a totes les taules’, Fundació Arranz-Bravo, 2016] Mesos abans d’acceptar l’encàrrec de la direcció de la Fundació Arranz-Bravo (FAB), em trobava a Londres, a la seu de l’Arts Council of

Carlos Valverde. Ser en l’espai

[Carlos Valverde. Stronghold. Fundació Arranz-Bravo. Del 8 de juny al 25 de setembre 2016] ‘El espacio, espacia’ Martin Heidegger Des de la presentació pública del projecte Adyton, l’any 2013, Carlos Valverde ha mostrat en diferents espais del circuit artístic barceloní

Carlos Valverde. Ser en l’espai

[Carlos Valverde. Stronghold. Fundació Arranz-Bravo. Del 8 de juny al 25 de setembre 2016] ‘El espacio, espacia’ Martin Heidegger Des de la presentació pública del projecte Adyton, l’any 2013, Carlos Valverde ha mostrat en diferents espais del circuit artístic barceloní

La perifèria, al centre

[Publicat a Hänsel i Gretel, dins el debat: ‘Construcció i cansament dins la Barcelona cultural’. 20/06/2016.] Com més centralitat la ciutat de Barcelona ocupi en el concurs del món, més centralitat ha de cedir a la seva perifèria. Les grans

La perifèria, al centre

[Publicat a Hänsel i Gretel, dins el debat: ‘Construcció i cansament dins la Barcelona cultural’. 20/06/2016.] Com més centralitat la ciutat de Barcelona ocupi en el concurs del món, més centralitat ha de cedir a la seva perifèria. Les grans

Entrevista a Albert Ràfols Casamada i Maria Girona

[Dins de: Albert Ràfols Casamada. Pintura. Fundació Vila Casas. 2016. Entrevista original amb Christian Barranco: Ràfols Casamada. Espacios de Luz. Museo de la Moneda. Madrid, 2008] Maria Girona i Albert Ràfols-Casamada ens reben a casa seva del barri del Putxet

Entrevista a Albert Ràfols Casamada i Maria Girona

[Dins de: Albert Ràfols Casamada. Pintura. Fundació Vila Casas. 2016. Entrevista original amb Christian Barranco: Ràfols Casamada. Espacios de Luz. Museo de la Moneda. Madrid, 2008] Maria Girona i Albert Ràfols-Casamada ens reben a casa seva del barri del Putxet

La Biennal de la represa

[Pròleg catàleg XX Biennal Art Contemporani Català, Ajuntament Sant Cugat, abril 2016] Fa dos anys, tots els membres del jurat que vem formar part de la XIX Biennal Art Contemporani Català, vem estar d’acord de titllar aquell esdeveniment, pel context

La Biennal de la represa

[Pròleg catàleg XX Biennal Art Contemporani Català, Ajuntament Sant Cugat, abril 2016] Fa dos anys, tots els membres del jurat que vem formar part de la XIX Biennal Art Contemporani Català, vem estar d’acord de titllar aquell esdeveniment, pel context

Michelangelo Pistoletto. A través del mirall

[‘Pistoletto. Il Salotto’. Blueproject foundation, fins 27 de març 2016] L’art palpita en un estat de fràgil equilibri. És una triple entesa erotica, mística i política, com advertia Oldenburg, a la qual l’artista italià Michelangelo Pistoletto (Biella, Piemont, 1933) ha sabut

Michelangelo Pistoletto. A través del mirall

[‘Pistoletto. Il Salotto’. Blueproject foundation, fins 27 de març 2016] L’art palpita en un estat de fràgil equilibri. És una triple entesa erotica, mística i política, com advertia Oldenburg, a la qual l’artista italià Michelangelo Pistoletto (Biella, Piemont, 1933) ha sabut

Arranz-Bravo. El dibuix en acció

    [Pròleg exp. ‘Arranz-Bravo. El dibuix en acció’. Fundació Arranz-Bravo L’H, febrer-juny 2016] Si hi ha una disciplina autònoma que ha sobreviscut a la iconoclàstia postmoderna aquesta és el dibuix. Pel camí han quedat desubicades altres arts històriques, però

Arranz-Bravo. El dibuix en acció

    [Pròleg exp. ‘Arranz-Bravo. El dibuix en acció’. Fundació Arranz-Bravo L’H, febrer-juny 2016] Si hi ha una disciplina autònoma que ha sobreviscut a la iconoclàstia postmoderna aquesta és el dibuix. Pel camí han quedat desubicades altres arts històriques, però

Felipe Talo. Je suis l’autre

[Text exposició Los Extremeños. Arranz-Talo. 20 desembre-14 febrer 2016] English · Español Los Extremeños és una exposició que recull un camí d’anada i tornada. Durant els darrers deu mesos, Arranz-Bravo ha anat rebent un conjunt de caixes amb objectes al

Felipe Talo. Je suis l’autre

[Text exposició Los Extremeños. Arranz-Talo. 20 desembre-14 febrer 2016] English · Español Los Extremeños és una exposició que recull un camí d’anada i tornada. Durant els darrers deu mesos, Arranz-Bravo ha anat rebent un conjunt de caixes amb objectes al

Jaume Mercadé. Anatomia d’un paisatge

[Text catàleg exp. ‘Jaume Mercadé. Paisatges construïts’. Fundació Vila Casas. Gener-Març 2016] I. És trenc d’alba al Bosc de Valls. El pintor s’entaula sota el balcó de la pérgola, i es disposa a esmorzar. La seva mirada es perd aviat

Jaume Mercadé. Anatomia d’un paisatge

[Text catàleg exp. ‘Jaume Mercadé. Paisatges construïts’. Fundació Vila Casas. Gener-Març 2016] I. És trenc d’alba al Bosc de Valls. El pintor s’entaula sota el balcó de la pérgola, i es disposa a esmorzar. La seva mirada es perd aviat

Xavier Gonzàlez Arnau. Pintar després de la història

“Perquè el bell no és res més que el començ del terrible, que encara suportem tot just; i l’admirem tant perquè, amb indiferència, desdenya destruir-nos. Tot àngel és terrible” Primera Elegia de Duino Rainer Maria Rilke Xavier Gonzàlez Arnau és una

Xavier Gonzàlez Arnau. Pintar després de la història

“Perquè el bell no és res més que el començ del terrible, que encara suportem tot just; i l’admirem tant perquè, amb indiferència, desdenya destruir-nos. Tot àngel és terrible” Primera Elegia de Duino Rainer Maria Rilke Xavier Gonzàlez Arnau és una

Rasmus Nilausen. La pintura en potència

[The Daily bread, mural a la Torrassa (sortida L1), L’H, 5 desembre 15- 4 gener 16] “Una proposición puede parecer absurda y el absurdo de su superficie ser engullido por la profundidad, que por decirlo así hay detrás de ella”

Rasmus Nilausen. La pintura en potència

[The Daily bread, mural a la Torrassa (sortida L1), L’H, 5 desembre 15- 4 gener 16] “Una proposición puede parecer absurda y el absurdo de su superficie ser engullido por la profundidad, que por decirlo así hay detrás de ella”

Mario Pasqualotto. La Volta Celeste

[Mario Pasqualotto. G8/750 Estels. Museu de L’Harmonia, L’Hospitalet, fins 10/01/2016] “Dopo aver attraversato in pieno sole il giardino dell’Arena, entrai nella cappella di Giotto, dove l’intera volta e il fondo degli affreschi sono così azzurri che la giornata radiosa sembra

Mario Pasqualotto. La Volta Celeste

[Mario Pasqualotto. G8/750 Estels. Museu de L’Harmonia, L’Hospitalet, fins 10/01/2016] “Dopo aver attraversato in pieno sole il giardino dell’Arena, entrai nella cappella di Giotto, dove l’intera volta e il fondo degli affreschi sono così azzurri che la giornata radiosa sembra

Mladen Stilinovic. Pensar en blanc

[Mladen Stilinovic. White Skin. Galeria Nogueras Blanchard, L’H. Fins 25-12] “Blanco es también una especie de negro” L. Wittgenstein Mladen Stilinovic és l’artista conceptual més decisiu de la generació del maig del 68 a Croàcia, i un dels més reconeguts de

Mladen Stilinovic. Pensar en blanc

[Mladen Stilinovic. White Skin. Galeria Nogueras Blanchard, L’H. Fins 25-12] “Blanco es también una especie de negro” L. Wittgenstein Mladen Stilinovic és l’artista conceptual més decisiu de la generació del maig del 68 a Croàcia, i un dels més reconeguts de

Espai Art Sean Scully a Montserrat. Un itinerari

[Serra d’Or, novembre 2015] El pintor irlandès Sean Scully (Dublín, 1945) ha elaborat un conjunt artístic d’excepció per a l’església romànica de Santa Cecília de Montserrat. Tríptics, políptics, pintures al fresc, creus i vitralls es distribueixen a l’interior de l’espai

Espai Art Sean Scully a Montserrat. Un itinerari

[Serra d’Or, novembre 2015] El pintor irlandès Sean Scully (Dublín, 1945) ha elaborat un conjunt artístic d’excepció per a l’església romànica de Santa Cecília de Montserrat. Tríptics, políptics, pintures al fresc, creus i vitralls es distribueixen a l’interior de l’espai

David Bestué. Arxipèlag escultura

[‘David Bestué. Luces’, Fàbrica Cosme Toda, L’Hospitalet, 1-4 octubre 2015. Comissaris: Latitudes (Mariana Canepa, Max Andrews)] El David Bestué és una ment escultòricament alliberada. No té hipoteques amb la modernitat. La seva obra abraça espontàniament la mort de l’autor, incorporant,

David Bestué. Arxipèlag escultura

[‘David Bestué. Luces’, Fàbrica Cosme Toda, L’Hospitalet, 1-4 octubre 2015. Comissaris: Latitudes (Mariana Canepa, Max Andrews)] El David Bestué és una ment escultòricament alliberada. No té hipoteques amb la modernitat. La seva obra abraça espontàniament la mort de l’autor, incorporant,

La revuelta de Giotto

Cultura/s, LaVanguardia “In Giotto il senso architettonico raggiunge alti spazi metafisici” Giorgio De Chirico Fue Bernard Berenson el primer historiador en reivindicar a Giotto Di Bondone (1266/7-1337) como el fundador de la pintura moderna. Lo argumentó apelando a la pericia

La revuelta de Giotto

Cultura/s, LaVanguardia “In Giotto il senso architettonico raggiunge alti spazi metafisici” Giorgio De Chirico Fue Bernard Berenson el primer historiador en reivindicar a Giotto Di Bondone (1266/7-1337) como el fundador de la pintura moderna. Lo argumentó apelando a la pericia

Entrevista a Sean Scully

El pintor irlandès nacionalitzat nord-americà Sean Scully (Dublin, 1945) va celebrar el seu setanta aniversari inaugurant el que ell mateix reconeix com l’obra més important de la seva trajectòria: l’Espai d’Art Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat; un  conjunt

Entrevista a Sean Scully

El pintor irlandès nacionalitzat nord-americà Sean Scully (Dublin, 1945) va celebrar el seu setanta aniversari inaugurant el que ell mateix reconeix com l’obra més important de la seva trajectòria: l’Espai d’Art Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat; un  conjunt

David Lorente. Estat de shock.

Walter Benjamin, en el seu cèlebre assaig L’obra d’art en l’era de la reproductibilitat tècnica (1936), demanava que l’obra d’art, en una nova era que titllava de postauràtica, havia de provocar un ‘estat de Shock’ en l’espectador. El shock dadaista que

David Lorente. Estat de shock.

Walter Benjamin, en el seu cèlebre assaig L’obra d’art en l’era de la reproductibilitat tècnica (1936), demanava que l’obra d’art, en una nova era que titllava de postauràtica, havia de provocar un ‘estat de Shock’ en l’espectador. El shock dadaista que

Leonardo da Vinci. Dibuixar el món

Cultura/s, LaVanguardia, 13 juny 2015 ‘Or, non vedi tu che l’occhio abbraccia la bellezza di tutto il mondo?’ Leonardo Advertia Kenneth Clark que Leonardo l’hem de considerar com el Hamlet de la història de l’art: com més ens esforcem a trobar

Leonardo da Vinci. Dibuixar el món

Cultura/s, LaVanguardia, 13 juny 2015 ‘Or, non vedi tu che l’occhio abbraccia la bellezza di tutto il mondo?’ Leonardo Advertia Kenneth Clark que Leonardo l’hem de considerar com el Hamlet de la història de l’art: com més ens esforcem a trobar