Antoni Muntadas, en trànsit

[Bonart, juny-juliol 2020]

Fa més de quinze anys que sovintejo Itàlia, però mai m’havia connectat amb el seu sector d’art contemporani com en aquest passat hivern -en una altre món, sens dubte-, acompanyant l’Antoni Muntadas en diferents dels seus periples: a Venècia, com a jurat avaluador dels treballs del Laboratori d’arts visuals que imparteix a la IUAV, i a Bologna, en el muntatge de la seva darrera exposició italiana: Muntadas. Interconnessioni (15 gener-18 març). La comissària de l’exposició bolonyesa, Cecilia Guida, em definia a Muntadas com el més gran artista networker, en el més articulat i profund sentit de la paraula. Allà on va l’artista, teixeix complicitats i teams de treball, a Nova York, Barcelona i Venècia, com a base d’operacions per als seus projectes al món, essent Mutandas, de llarg, l’artista peninsular més cosmopolita i transfronterer que existeix. Un artista d’una extraordinària empatia i curiositat, que conformen l’aliment de la seva voracitat artística. Muntadas ja era la figura més viatjada i informada del Grup de Treball: el principal informador de l’actualitat artística novaiorquesa, el mateix que invitava a crítics i artistes de primer nivell a Espanya i Catalunya per a donar espessor i sofisticació a les importants escomeses artístiques de la seva generació. Una funció que sempre ha exercit allà on s’ha trobat: a Venècia, on s’ha convertit en una figura molt respectada per haver format (i connectat) a moltes generacions d’artistes emergents (penso en Giuliana Racco); i també més recentment a l’Hospitalet, on aquest any iniciarà un workshop sobre l’espai públic a la ciutat (Districte Cultural). Muntadas sempre està en trànsit: exposant aquí, allà i més enllà, difonent un obra que té la virtut d’articular conceptes complexes en treballs de base textual i icònica, des d’una manera directa i efectiva. És un artista cosmopolita preocupat pels problemes i inquietuds universals de l’home contemporani.

En coherència amb aquesta actitud transitiva de Muntadas, sorgeix el concepte central en la seva obra, que és la idea de projecte. Si, projecte, així de ras i curt. Muntadas és un artista de projectes, i a la universitat ensenya, essencialment, a projectar art contemporani. Fins i tot ha editat un llibre a Vènecia (Riflessioni per una metodologia del proggeto, Monos Editos, 2014), no traduït aquí per cert, centrat en l’articulació d’aquesta idea projectual motriu. Sonia F. Pan em criticava en una ocasió aquesta obsessió del context art contemporani Barcelona per la comprensió de l’obra en tant que projecte. Jo li vaig contestar que, igual com en el cas de l’arxivístiva, és una influència forta de Muntadas, artista amb un ascendent molt gran en cercles d’art contemporani a la ciutat. També li feia veure que la idea de projecte és una de les actituds artístiques més coherents amb el trencament històric de la generació del 68 contra l’obra d’art acabada. Projectar és combatre la nostàlgia del pintor romàntic. És garantia de la mirada cap endavant. És obertura cap a la mirada processual de l’obra. I també, en el cas de Muntadas, actitud de treballar l’obra d’art amb una mirada alhora vertical (sofisticació, internacionalisme) i horitzontal (en col·laboració, amb empatia territorial i social). Un artista sempre en trànsit i en transició, el millor antídot contra l’especulació sedentària de l’art.

About albertmercade

Historiador, crític d'art
%d bloggers like this: