Isabel Servera. Repetir: existir

Captura de pantalla 2020-02-11 a les 10.16.56

[Cat. Isabel Servera. Fer temps. Fundació Arranz-Bravo, 2019]

 

‘La repetición al infinito de una ansia de fuga, … y entrar en otra cosa’
Julio Cortázar

L’art contemporani emergeix en el marc d’una revolta de temporalitat. Reacciona, de fet, contra l’atemporalitat, pròpia dels darrers moviments de la plàstica moderna, de l’informalisme a l’action painting, de Rothko a Tàpies. Contra la plàstica de la perennitat, molts artistes emergents es bolquen, des dels anys seixanta, en la prospecció en el present immediat i quotidià. En aquesta deriva, la dissecció i repetició obsessiva d’instants i realitats són una constant. Recordem, les Today Series d’On Kawara, la numeració de les pigues de Francesc Abad o els llistats d’Ignasi Aballí. És en aquesta tradició artística que hem d’emplaçar l’obra de l’artista mallorquina, resident a L’Hospitalet, Isabel Servera (Mallorca, 1986). La seva obra és conseqüència de llargues jornades de treball dedicades a la repetició, obsessiva i disciplinada, de gestualitats i trames plàstiques. L’error, el desgast dels materials i ús de les eines de treball – impremtes, fotocopiadores, colors-, són impuls i sustent d’una obra a través de la qual l’artista vol reivindicar una temporalitat divergent a la proposada per la societat tecnocràtica.
Així, l’interès de Servera se centra sovint en la reconstrucció de documents d’oficina triturats (St6, 2019); o en la repetició de qualitats expressives detectades en la fragmentació dels colors d’impressió (CMY, CMY II i CMYK); o en la repetició ininterrompuda i quotidiana del punteig del bolígraf o retolador sobre el paper, en un marc de temps determinat (Calendari Laboral, 2019, Punt i seguit, 2017-2019). Segons Giselda Chillida, crítica d’art i autora del text Fer temps o el temps de l’artista, “a través del treball manual i rítmic, Servera introdueix la irregularitat en terreny d’allò inefable i maquinal. El temps de l’artista és un ‘altre’. És temps imprecís i indisciplinat. És temps estrany que es converteix en excrescència.”
Fer temps és la primera exposició en un espai institucional d’Isabel Servera. L’artista mallorquina és també llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, on ha cursat un màster de Produccions Artístiques i Recerca. Ha exposat individualment Again & again, a la Galeria Miquel Alzueta, Barcelona i Manufacturar, elaborar, produir, a The Goma, Madrid. Servera ha estat seleccionada per participar en diverses exposicions: Premi de Pintura de la Fundació Vila Casas (Barcelona, 2019); Premi de Pintura Internacional Guasch Coranty a Centre d’Art Tecla Sala (L’Hospitalet de Llobregat, Barcelona, 2018 i 2015); La marca visible en Art Santander, projecte comissariat per Mónica Álvarez Careaga ( Santander, 2017); Art 35-BS a la Galeria Trama i Sala Parés (Barcelona, 2016) i Tabula Rasa o la (im)possibilitat de construir una generació al Museu Es Baluard, projecte comissariat per Fernando Gómez de la Cuesta i Pau Waelder (Palma de Mallorca, 2014). El seu treball també s’ha pogut veure a: Hilvaria Studios (Països Baixos), MUU Galleria / MUU Kaapeli (Finlàndia), LAC Narbona (França), KKKB, SWAB, Centre d’Art Santa Mònica, Centre de Cultura Ses Voltes, The Private Space o FAD.

About albertmercade

Historiador, crític d'art
%d bloggers like this: