Error en el sistema

Captura de pantalla 2019-11-21 a les 11.21.52

[Bonart, novembre 2019]

Costa acceptar-ho, però l’art no el fa només l’artista. El seu gest -subsersiu, polític o poètic- necessita d’un sistema sense el qual l’obra esllangueix en la seva marginalitat. Crítics, galeristes, editors, professors, directors, col·leccionistes. Tota capital artística, o tota aquella que aspira a ser-ho, viu i es reprodueix en el marc d’un engranatge. Identificar allà on falta el lubricant, adonar-nos de les seves falles i fortaleses, és imprescindible per a viure la causa de l’art en plenitud.

Ens singularitzem, sens dubte, per la tenacitat i l’ambició dels nostres artistes, des d’almenys cinc generacions. Hi ha ben pocs ecosistemes que tinguin artistes i moviments distingits en diferents espais de la modernitat; incloent el nostre temps, plegat d’artistes amb la mateixa mirada vibrant cap el món. Els artistes són el nostre pols i substrat, i els tenim descurats. Hi ha diversos causants: la falta d’aplicació factual de l’estatut de l’artista o la irrisiorietat del col·leccionisme a la ciutat, tant privat com públic. I també desajustos sectorials: desatenció pels artistes de mitjana carrera, un excés de zel en l’art emergent i desinterès per part dels museus institucionals en fer dels nostres artistes els protagonistes de les programacions.

Acceptem-ho, en clau de museus vivim en un dels moments més crítics de la història recent. La singularitat dels espais d’art no es tradueix en pressupostos per a realitzar exposicions a l’alçada de la ciutat que mereixem. La irrupció d’una nova generació de directors -formada, dinàmica i imaginativa-, que han de surfejar a través del cafernaüm polític, està servint per salvar heroicament la papareta. D’altra banda, tenim la generació d’historiadors i crítics d’art més formada de la història, però infrautilitzada i infraremunerada. Un dels principals causants és la universitat, la qual, a través dels sous indignes, està impedint l’adequat relleu generacional, quan hauria de ser la base d’operacions dels professionals.

Estúpid, és l’economia? Si, és clar: és inadmisible que la Generalitat destini només un 0,8% en cultura, o que apliqui retallades com les anunciades al MNAC. Però no només: cal identificar les mancances estructurals, urgents, inaplaçables, i abocar-hi idees, a més de recursos, per desbloquejar un engranatge rovellat. Dignifiquem les universitats, i elevarem els continguts museístics i editorials. Dotem als museus dels pressupostos adequats, i hi tornarem a veure cues. Exigim l’aplicació de l’estatut de l’artista, creem una gran col·lecció pública d’art, fomentem el col·leccionisme de base, i el sistema fluirà com mai. Amb actuacions estructurals en el macro, s’aconsegueixen resultats funcionals en el micro. Però sense l’anàlisi sistèmic adequat, sempre estarem disparant trets a l’aire.

About albertmercade

Historiador, crític d'art
%d bloggers like this: