La FAB a escala 1:1

gallery_weekend_lh_amunoz_02

[Pròleg al catàleg ‘Rastres de grafit per totes les aules a totes les taules’, Fundació Arranz-Bravo, 2016]

Mesos abans d’acceptar l’encàrrec de la direcció de la Fundació Arranz-Bravo (FAB), em trobava a Londres, a la seu de l’Arts Council of England, al districte de Clerkenwell. Revisant el programa artístic d’aquella temporada, em va sorprendre el títol lleuger que l’encapçalava: “Les Arts, al cor de la ciutat” (Arts in the heart of the city”). L’agenda estava protagonitzada per tot un seguit d’iniciatives artístiques amb una inusual proximitat al territori. Artistes de reconegut prestigi presentaven accions al carrer, als hospitals, a les places, a les escoles; en estreta connexió amb el públic dels barris, amb la gent gran, amb malalts, amb associacions, amb mestres i alumnes. Amb concisió anglosaxona, el programa es complementava amb un informe estadístic sobre el grau de benestar que totes aquelles accions havien de suscitar als participants: en el reforçament de la seva autoestima, en l’afinament del seu esperit crític, en el desenvolupament de l’empatia social i territorial i, finalment, en el desvetllament de la creativitat, i d’una actitud de recerca i d’innovació envers el seu treball.

Setmanes més tard em vaig apropar al barri de Whitechapel per a conéixer el seu reconegut centre d’art. Al costat d’una exposició dedicada a la Sophie Calle hi havia una mostra dedicada a alumnes de batxillerat d’una escola del barri. Els quadres i les accions estaven tractades amb la mateixa cura i atenció que l’exposició de la fotògrafa francesa: en la curadoria, en la il·luminació, en l’edició de catàleg. Eren, insisteixo, alumnes de batxillerat, en una de les sales d’art contemporani de més prestigi internacional. La mateixa sala que va auspiciar l’exposició fundacional del pop art, de Richard Hamilton, o la primera exposició europea de Mark Rothko. El mateix espai d’art que avui, al costat del seu títol centenari, porta escrit com a subtitol: “The Whitechapel Gallery. The artists gallery for everyone”.

En aquell 2008, no em podia imaginar una actitud museística semblant en un espai d’art contemporani barcelonés: ens ho imaginem al Macba de Borja Villel? I al Santa Mònica de Baremblit? o la Virreina de l’ICUB? Contràriament, l’art contemporani, pels britànics, no es trobava en l’encriptació dels continguts artístics, ni tan sols en la sofisticació dels continents. Es tracta, simplement, de fer servir el diner públic per apropar l’art dels grans artistes a la ciutadania, d’una manera directa, empàtica i rigurosa. Es tracta, senzillament, l’art, d’un ens mediador per a la formació i transformació de la societat.

Després, de retorn a Barcelona, ja al front del projecte de direcció de la FAB, van venir les discussions amb l’Artur Muñoz sobre el paper de l’art contemporani a la societat. Hi notàvem una contradicció de base flagrant: sota una pretesa carta de compromís -era el moment de l’art relacional, de l’art social-, l’art contemporani no tenia públic, o encara pitjor: només tenia el seu públic. Com podríem elaborar una estratègia d’inserció de l’art contemporani dins la societat sense frivolitzar-lo ni perdre pel camí la qualitat artística? La resposta programàtica va venir en la primera edició de l’Apropa’t a l’Art, a l’escola Pau Vila de L’Hospitalet, el curs 2011-2012.

La idea de fons era crear un context de comunicació i formació artística, directament a l’escola, en estret contacte formatiu amb els professors, alumnes i, en darrera instància si s’esqueia, amb els pares. Els professors passarien una primera etapa de formació artística en art contemporani que els hi serviria per, en un segon moment, elaborar amb els alumnes un projecte d’investigació artística, tutoritzat per un artista i per l’Artur Muñoz. El projecte el presentarien, en format museístic, al mateix centre escolar, i també a la fundació. Des d’aquell 2011, cada any hem acabat el curs espostiu a la fundació amb una gran rua performàtica entre tots dos centres. Pares, mares, cosines, tietes, el nucli de la societat dels barris en suma, es reunia al museu, per a compartir una experiència artística, cultural i social, al nostre entendre, de primer ordre.

El repte, el de cada any, des del primer Apropa’t a l’art, sempre ha sigut el d’aconseguir una experiència artística d’alta concentració social al costat d’una proposta d’alta qualitat artística. Resultats satisfactoris els vem aconseguir amb l’Arranz-Bravo, amb el Pere Llobera o amb el Carlos Valverde, però en cap altra projecte ens hi hem acostat tant en aquest objectiu com en el projecte a l’escola La Carpa. La novetat ha estat que, al costat de l’experiència formativa i de la qualitat artística del projecte liderat per l’Artur Muñoz, hi hagut també voluntat de recerca i d’investigació. “Rastres de papers per totes es aules, a totes les taules” és el resultat de l’aplicació de recerca universitària d’Artur Muñoz, professor i recercador de l’escola Eina, en el camp de l’educació artística. Aquest procés és novament una raresa al nostre entorn. Les universitats encara malden per pujar-se al tren de la transformació social que s’està apicant en altres esferes de la societat des de les revoltes ciutadanes del 2011: el pensament, la recerca, la investigació, ara més que mai, han d’estar frec-a-frec amb el territori i la societat: la llavor de la transformació social cultivada en el gran terrer social de la cultura: l’escola.

Naturalment aquest difícil equilibri entre formació artística, qualitat i recerca aplicada no es dóna sense dues actituds bàsiques: el compromís de l’escola, dels seus mestres, alumnes i direcció; i tampoc sense l’entusiasme de l’Artur Muñoz, a qui ha dedicat més hores que en cap altra projecte d’aquest curs. Hem sigut testimonis de la seva implicació, dels seus estudis textuals, de les seves sessions d’experimentació per a trobar les accions educatives adequades… Com a fundació, ens anima molt apreciar com una iniciativa tan complexe d’educació artística ha tingut una acollida tan càlida i fluent. Tant, que ja hem designat a l’escola La carpa, amb els seus mestres, alumnes i professors com la nostra escola Tàndem per, any rera any, elaborar i aplicar els nostres projectes artístics i educatius de futur. Un pont artístic i educatiu a escala 1:1, trampolí per a l’assumpció de grans -i propers- projectes culturals.

Anuncis

About albertmercade

Historiador, crític d'art

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: