Michelangelo Pistoletto. A través del mirall

sddefault

[‘Pistoletto. Il Salotto’. Blueproject foundation, fins 27 de març 2016]

L’art palpita en un estat de fràgil equilibri. És una triple entesa erotica, mística i política, com advertia Oldenburg, a la qual l’artista italià Michelangelo Pistoletto (Biella, Piemont, 1933) ha sabut donar sortida a través de la seva obra. Fundador de l’art povera, i una de les figures vives de referència de l’art europeu, en el curs dels anys seixanta trobà en la forma del mirall un suport formal de reflexió sobre l’home, l’espiritualitat, la ciència i la cultura; un símbol del qual més endavant se servirà com a vehicle inspirador d’un complex sistema d’acció creativa, educativa i social que defineix amb el nom de Tercer Paradís (Terzo Paradiso). Un estat d’esperit que des del 2002 està posant en pràctica tant a la seva ciutat d’origen (Biella, citta dell’arte), com en les accions artístiques que du a terme en diferents ciutats del món. Avui, gràcies a la mediació de la Blueproject Foundation de Barcelona, podem descobrir el projecte del Terzo Paradiso de Pistoletto a Barcelona, al costat d’una antologia d’obres de l’artista italià des dels anys seixanta fins als nostres dies.

Pistoletto va concebre la metàfora del mirall l’any 1962, com a resultat d’un procés natural de reflexió sobre el fenomen artístic. La societat, en el vértex de l’època del 68, demanava a crits un gir cultural de transformació del món real,i la pintura, a ulls de l’artista, no aconseguia satisfer aquell anhel, aïllada, com considerava, a la caça íntima de dimensions abstractes i transcendents. El nou món no demanava esperit, sinó realitat; no demanava jo, sinó col·lectivitat; no demanava ascetisme, sinó compromís. Amb la revelació del mirall, Pistoletto donà solució al conflicte: el mirall reflecteix espontàniament la realitat fenomenològica més immediata, alhora que en fa partícip l’espectador, erigint-se com el primer suport d’art relacional de la història de l’art contemporani.

En l’art de Pistoletto la metàfora relacional del mirall deixa pas a una necessitat de disseminació de l’art, i la creativitat, a la realitat palpable i social. A través

del projecte El terzo paradiso, que inicià en el marc de la Biennal de Venècia del 2004, convida les persones comunes a construir relacionalment i en la quotidianitat física símbols ideats per l’artista. Per a l’exposició de Barcelona, l’artista convocà un grup d’associacions musicals i educatives del barri de la Rivera a construir el símbol del Terzo Paradiso al parc de la Ciutadella: la forma de vuit de l’infinit amb un gran cercle central al mig de la figura. El símbol representa l’harmonització dels dos paradisos ideats per l’home al llarg de la història, els quals l’art està cridat a conciliar: d’una banda, el paradís natural –pastoral, espontani, fraternal– i, de l’altra, l’artificial –el construït per la tecnologia, la ciència i la cultura–. Amb aquesta proposta artística Pistoletto vol donar una sortida alhora formal, simbòlica i política a un dels anhels principals de la modernitat: com apropar l’art a la vida, sense que l’art es perdi pel camí.

Advertisements

About albertmercade

Historiador, crític d'art

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: