Mario Pasqualotto. La Volta Celeste

Captura de pantalla 2015-11-24 a les 9.05.14

[Mario Pasqualotto. G8/750 Estels. Museu de L’Harmonia, L’Hospitalet, fins 10/01/2016]

“Dopo aver attraversato in pieno sole il giardino dell’Arena, entrai nella cappella di Giotto, dove l’intera volta e il fondo degli affreschi sono così azzurri che la giornata radiosa sembra aver varcato anch’essa la soglia assieme al visitatore per mettere all’ombra e al fresco, per un istante, il suo cielo puro”.

Marcel Proust

L’art és una resposta a la mort, sentenciava Gianni Vattimo. És una querella contra l’inexorable. Una afirmació vital per mirar de frenar l’irrefrenable. La creació de Mario P8 es fonamenta en el traspàs. Explora el pas del temps, el dolor del trànsit vital, la metamorfosi, la corrosió dels materials, la vanitas, la transmutació de textures, la cataplèxia… Tot el seu art és una oda al temps que fuig.

Empaitant el temps, sortejant el dolor, l’artista troba refugi a la Capella Scrovegni del Giotto. Només entrar-hi hom percep la vibració celestial del lloc. Els blaus ultramarins dels frescs ens eleven, l’elementalitat de l’arquitectura ens redimensionen, i la ingenuitat de l’estil del Giotto ens conviden a fer les paus amb la humanitat.

No és rar que Mario P8 hagi buscat la salvació al temple. Ja havia advertit el crític d’art Dan Cameron (Cataplexia, Galeria d’Art Sardà, 1991) que el Mario és un artista creient, en el sentit més estricte de la paraula. “La religió -matisava- no com a superstició, sinó com una forma necessària d’emmarcar la ment”. El Mario Pasqualotto és un religiós de l’art, que es redimeix vinculant-se emotiva i experimentalment amb una genealogia personal de símbols, ex-vots, màrtirs i ídols.

A Pàdova, en Mario ha necessitat beure de l’ídol de Giotto per a la seva guarició. Els artistes sovint necessiten canviar de pell engolint l’esperit dels seus artistes o literats màrtirs. No és la primera vegada que Pasqualotto practica el noble art del canibalisme artístic. Ja l’havia exercit prèviament amb Monet -D-Construction, Fundació Vila Casas-, i també amb Dante, Benjamin, Pessoa o Primo Levi. El procés digestiu sempre ha funcionat d’una manera semblant: un primer moment per a la immersió radical en l’esperit del creador, per a destil·lar-ne, en un segon temps, uns pocs elements essencials els quals ens permeten adentrar-nos a l’obra d’una manera frontal, emocional i sintètica. Per a l’ocasió, l’artista ha destriat tres elements centrals de la Capella Scrovegni: el color blau ultramarí, la forma amandorlada i el símbol de l’estel.

El blau no és un color estrany en el treball de Pasqualotto. A la seva primera exposició individual a la Tecla Sala de L’Hospitalet -La Casa del Temps, 1992-, ja el va emprar com a recurs atmosfèric. “És el color de la immaterialitat”, va advertir llavors Pierre Restany. És el color que fuig de la matèria i ens eleva a la dimensió de tot allò percebut com a ultraterranal. És també el color de la bondat, de la saviesa i de la noblesa d’esperit. I el color distintiu de Maria, santa titular de l’església padovana. Pocs colors com el blau ultramarí poden transmetre la dimensió del sagrat per ells mateixos. Per a l’exposició G8/750 Pasqualotto ha intentat enllaçar l’espiritualitat connatural del color amb el seu origen científic, recuperant la recepta orginal del blau emprat per Giotto a Pàdua; un blau ultramar amb pols de lapislazuli, un material costós, remot i preuat a la època dels Scrovegni.

Els blaus ultramar tenyeixen els fondals dels papers i de les formes escollides per Pasqualotto per interpretar la capella Scrovegni. Les mandorles fonamentalment: la volta atmetllada que delimita la figura de crist a la capella padovana. Una forma amb un alt contingut simbòlic que els antics l’anomenaven vesica piscis (la veixiga de peix): la forma ogival que sorgeix a partir de la conjunció de dos cercles, que corresponen amb l’encontre de la dimensió terrenal i l’espiritual. Un concepte de fons ben arrelat a l’obra de Pasqualotto, molt interessat -especialment en els darrers dels seus treballs- en la reflexió sobre les dualitats existencials que interroguen a l’home: esperit o matèria, caos o ordre, transició o permanència.

Moltes de les composicions amandorlades de Pasqualotto són interrompudes per perfils: cercles o els que delimiten l’estructura arquitectònica de la capella, en pla o en alçat. L’artista dialoga, així, subtilment, amb una de les particularitats de la capella Scrovegni: la delicadesa de la seva secció. És un refinat edifici clàssic en un context tardo-gòtic. La il·luminació dels perfils que es destaca en les creacions de Pasqualotto amb llum artificial ens conviden a somniar amb l’esperit lluminós del temps de Giotto, el primer artista desertor de la foscor mitjaval.

I, finalment, els estels de la volta celestial de l’arena Scrovegni. Les 750 estrelles sobre la volta de canó, les quals Giotto perfilà en vuit puntes, i que també Pasqualotto traça gràcilment sobre els papers blaus. És l’estrella de Salomó, símbol de la bona fortuna, però també del paradís musulmà: l’estrella tartàsica, el paradís del Coran, rodejat per vuit muntanyes sagrades, que tant influiren en la iconografia de les voltes gòtiques als temples del sud del Mediterrani.

El treball que Pasqualotto presenta a L’Hospitalet ens apropa a alguns dels trets diferencials que el singularitzen dins l’escena artística catalana. L’artista va saber sortejar la dècada d’especulació formalista dels vuitanta abocant-se en un treball híbrid i experimental, corull de significat filosòfic i de volada humanística. Una inquietud existencial, ara agreste, ara poètica, ara transcendent, que en qualsevol cas s’ha mantingut en els anys inalterada, i que avui ens presenta d’una manera més neta, simbòlica i comunicativa. L’evolució sígnica d’un creador compromès amb la mort i amb la vida, evocador d’una emocional metafísica de l’esperit.

Advertisements

About albertmercade

Historiador, crític d'art

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: