Mladen Stilinovic. Pensar en blanc

Stilinovic_White_Absence5

[Mladen Stilinovic. White Skin. Galeria Nogueras Blanchard, L’H. Fins 25-12]

“Blanco es también una especie de negro”

L. Wittgenstein

Mladen Stilinovic és l’artista conceptual més decisiu de la generació del maig del 68 a Croàcia, i un dels més reconeguts de l’extingida Iugoslàvia. El país balcànic, tot i estar sotmès a la dictadura de Tito, era la república soviètica més avançada en el terreny de les arts visuals. Lluny del realisme polític i propagandístic, a Iugoslàvia les formes reivindicades pels seus artistes i arquitectes recuperaven les pròpies dels moviments artístics d’avantguarda del primer art revolucionari rus. És aquest el punt de partida de Mladen Stilinovic, en un art que instintivament ens fa pensar amb el Malevich suprematista, el primer Rodchenko o la pintura constructivista de Goncharova. Però res més lluny de la seva intenció artística. No es tracta en cap cas d’un guiny estètic el de Stilinovic, sinó d’una apropiació crítica de l’avantguarda, en un artista interessat per a reflexionar, deconstruir i qüestionar el significat simbòlic, lingüístic i tautològic de les formes i colors utilitzats per la propaganda -també la cultural- del règim comunista.

Stilinovic va ser el primer dels artistes postmoderns a Iugolsavia. Durant els anys seixanta i setanta, es rebel·la contra els principis artístics de la modernitat: qüestiona la sacralització del jo, l’impuls utòpic de les avantguardes, el simbolisme universalista de l’art. A Zagreb, durant els primers setanta, es vincula a grups artístics emergents i activistes (New Art Practice, Group of Six): realitza performances, fa films experimentals, participa a festivals, i fins i tot és escollit com un dels artistes insigne d’una de les Biennals de Venècia més mítiques: la de 1978, la darrera dirigida pel gran polític comunista Carlo Ripa di Meana, dedicada a “El nou art soviètic: una perspectiva no oficial”.

Més endavant, durant els anys vuitanta, Stilinovic materialitzarà el seu pensament artístic en importants exposicions, entre les quals destaquem, per la seva relació amb la mostra presentada a Nogueras, Exploitation of Dead (Explotació de la mort), de 1988, a la galeria Zagreb gallery of Expanded art. La tesi de fons d’aquella exposició era la caducitat de les formes de l’avantguarda russa i europea, les quals des de molt aviat foren carn de propaganda política, fos de signe comunista (Stalin) o feixista (Mussolini): el futurisme italià, la fotografia de Rodchenko, els poemes de Maiakovsky… Stilinovic mostrava els residus d’aquella art: el color vermell comunista, els quadrants constructivistes, proposant una “canibalització civilitzada” dels símbols i colors revolucionaris presentats en contextos domèstics, desacralitzats o irònics: una corbata pintada de vermell amb un quadrant negre, una jaqueta amb una bandera roja pintada; un plat de cuina pintat de vermell amb un sol constructivista negre…

Stilinovic_3772_b-crop-lys

small-TriangleEnlloc del vermell, a White Skin Stilinovic se serveix del color blanc, que l’arista utilitza per aplicar sobre tot un repertori d’objectes quotidians senzills penjats d’una manera senzilla i irregular sobre la paret i el paviment de la galeria: una corbata, un plat tancat dins una gàbia d’ocell, un rellotge despertador, un cullerot soper, unes ulleres…. Ara bé, el color aquí ja no té a veure amb la crítica o anàlisi tautològic de les formes polítiques d’avantguarda. Expressen, en canvi, el sentiment de desolació i de buidor empàtica producte de la vivència de la guerra dels Balcans (1991-1995). El txoc va ser tal que l’artista es va veure impedit a expressar cap símbol o color vinculat a la política del passat. A Stilinovic es preguntà el mateix que Adorno després de la segona guerra mundial: té sentit l’art després de la barbàrie?

foto_obra_31

Amb tot, en la neutralitat estètica emprada per Stilinovic hi trobem estretes connexions amb el “pensament blanc” de Kasemir Malevich, que va idear l’any 1923 en el seu assaig La peresa com a veritat efectiva de l’home. De fet, a aquest assaig Stilinovic li dedicà un acció contundent l’any 1981 a Zagreb, a la mostra Work is a disease, a on l’artista es va sotmetre a una sessió fotogràfica mentre dormia ociosament a casa seva. No és, novament, cap guiny estètic, com podria ser cap a l’art d’Andy Warhol (Sleep, 1963), sinó una acció crítica contra la sacralització del treball per part dels règims comunistes, criminitzadors dels artistes per la seva tendència a l’oci, a la bohèmia i al dolce far niente. Amb aquesta acció Stilinovic volia assolir l’estadi blanc del suprematisme, una dimensió mental totalment desvinculada de la realitat objectiva, en el qual només es representa una sensació pura, que Malevitch titlla d’espiritual, per sobre les formes del món (suprematisme> sopra+morphos>més enllà de la forma). És l’expressió més elevada del coneixement pur, que es distancia de la més rebaixada en la qual està situada la representació artística de la realitat, del món objectiu, d’allà on emana la tècnica i la barbàrie.

Anton-Mladen-Stilinovic-Artist-At-Work-1977-574

L’element que singuliaritza el treball de Stilinovic és la utilització de la ironia. Sobre el cullerot soper, l’artista hi incopora dos terrons de sucre que es confonen amb els daus del joc d’atzar. L’esquadra d’arquitecte, pintada de blanc en només un dels costats, és una crítica afilada a l’obsessió per la tècnica de l’ideari comunista. Salvant les distàncies, podríem considerar a Stilinovic com la versió balcància de Joan Brossa. Tots dos van patir una dictadura, tots dos intentaren sobreviure a la cruesa del règim a través de la de l’esperit irònic i la sobrietat estètica, que bolcaven sobre objectes quotidians, perquè és només en la quotidianitat on, en els contextos de guerra i d’autoritatisme, es dóna el darrer reducte per a la reivindicació de la llibertat artística, en forma d’utopia íntima.

artis-at-work-02

 

 

 

Anuncis

About albertmercade

Historiador, crític d'art

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: