Espai Art Sean Scully a Montserrat. Un itinerari

7864

[Serra d’Or, novembre 2015]

El pintor irlandès Sean Scully (Dublín, 1945) ha elaborat un conjunt artístic d’excepció per a l’església romànica de Santa Cecília de Montserrat. Tríptics, políptics, pintures al fresc, creus i vitralls es distribueixen a l’interior de l’espai en harmonia amb els arcs i murs mil·lenaris del temple. Una intervenció d’alta densitat artística i espiritual que el pintor ha concebut en el decurs d’un decenni, en estreta col·laboració amb el director del Museu de Montserrat, Josep de C. Laplana. En un projecte amb paleses afinitats amb la Rothko Chapel de Houston o la Capella Matisse a Vence, l’Espai d’Art Sean Scully es reivindica avui com un lloc de referència internacional en la confluència entre la recerca del sagrat i la pintura contemporània.

L’idil·li de Scully amb Montserrat es remunta als temps de la seva arribada a Barcelona, a inici dels anys noranta. El pintor trobà a Montserrat un refugi privilegiat per a les seves meditacions d’irlandès a l’exili a la recerca de les seves arrels. Li interessaren també les històries de resistència i compromís amb la cultura catalana vinculades al monestir benedictí. El galerista Carles Taché posà en contacte l’artista amb la direcció del Museu de Montserrat i, en intentar albirar algun projecte artístic afí a les ambicions de Scully, sorgí espontàniament la idea d’intervenir a l’església romànica de Santa Cecília.

El coup de foudre fou instantani. El pintor irlandès, en aquell estiu del 2005, intuí ràpidament l’estreta filiació entre el seu art i el romànic de Santa Cecília: una arquitectura senzilla, però també majestuosa, austera alhora que transcendent. Scully valorà la ubicació de l’espai Scully com la idònia: en un indret aïllat —a tres quilòmetres del monestir—, amb el temple orientat al Mediterrani, amb els Pirineus a l’horitzó del cantó septentrional, i al migjorn, l’esplendorosa carena serrada de Montserrat, a les faldes de Sant Jeroni i del Cavall Bernat.

Des del primer moment,  Scully considerava un element primordial de la seva intervenció la integració amb l’edifici i amb el paisatge, alhora rocós i plàcid. L’estil abstracte de Scully té per principi la força nodridora de la vida i de la naturalesa. Molts dels seus quadrants i retícules tenen origen en la identificació de l’artista amb la història dels murs de ruïnes i marges de la seva Irlanda natal, o dels horitzons dels oceans de l’Atlàntic. L’artista ha volgut que aquest vincle entre espai i naturalesa es fes palès instintivament a Santa Cecília. Per aquest motiu, ja de bon inici Scully pensà en l’elaboració d’un conjunt de vitralls, prims i subtils, que permetessin filtrar les ombres de la naturalesa circumdant a l’església. Com a colors dominants, l’artista n’escollí tres de representatius de la seva paleta cromàtica: el groc, el vermell i el blau; colors primaris que s’identifiquen, també, amb els colors dels tres sants referents de l’església: a la capella sud, el groc de sant Pere; a l’absis central, el vermell de la màrtir Cecília, i al nord, el blau de la Madonna.

01iht-scully01-a-master675

«Holly-Stationes». Les estacions de l’ànima

La llum tamisada de blau ultramarí banya atmosfèricament Holly-Stationes, la primera obra que Scully ideà per a Santa Cecília. És un homenatge a la seva mare, Ivy, traspassada poc temps abans que l’artista iniciés la seva intervenció a Montserrat. A Scully, l’unia un lligam profund amb la seva mare, una dona amb un temperament fort, que feia de la música una segona professió. La de Sean Scully fou una infància soferta al Londres suburbial de postguerra, amenaçat per la fam, el fred, la marginació i la criminalitat. La religió i l’església se li aparegué llavors com un refugi preuat, recordat per Scully com a un paradís enmig d’aquell infern terrenal. Holly-Stationes vol evocar aquells primers moments en què Scully infant va absorbir el sagrat en el suburbi londinenc. La mort de la seva mare li va fer reviure un episodi que li sobrevingué quan era petit: la contempla- ció temorosa d’un viacrucis durant un dia de tempesta a la capella de Santa Joana d’Arc, al barri d’Islington. El conjunt recrea el sentiment, entre angoixat i astorat, de l’artista davant les estacions de la passió, sota el soroll esfereïdor de la pluja i el vent retrunyint sobre la teulada d’uralita del temple.

via-crucis-dedicat-mare-lartista-1435701268526

«Doric Nyx» o la nit de l’home

Davant per davant de Holly-Stationes, el 2014, Scully concebria el segon dels pilars pictòrics que estructuren el conjunt de Santa Cecília de Montserrat: Doric Nyx. Es tracta d’una obra en la qual l’artista ha volgut transmetre dos conceptes ben ancorats a la seva personalitat artística: el classicisme i la consciència tràgica. D’un cantó, la majestuositat severa del dòric en l’art universal. Scully sempre ha sostingut que amb la seva obra vol aspirar a emular la grandesa d’esperit de les obres dels gran artistes de tots els temps, entre els quals des- taquen els seus admirats Rothko, Matisse i Van Gogh. No es tracta tant d’una qüestió d’envergadura com de majestuositat d’estil. Una noblesa plàstica que s’empa- renta amb la serena grandesa de l’arquitectura clàssica. Una noble estructura, de base arquitectònica, que as- senta les bases de la comunicació universal del quadre.

De l’altre cantó, Doric Nyx vol expressar l’esperit tràgic que segons l’artista acompanya, indefectiblement, l’experiència del sagrat. Nyx és la deessa grega de la nit, “de la part més profunda de la nit”, tal com li agrada matisar l’artista. Es tracta d’aquells moments existencials en què la consciència abaixa les seves defenses i emergeix l’esperit amb tota la seva incòmoda transparència. Per a Scully, la vivència del sagrat no és un camí de flors i violes i implica l’assumpció d’allò que els romàntics anomenaven la «via negativa» de l’ànima. Això és: submergir-se en les interioritats del jo recorrent les seves ombres, amb la promesa, però, d’assolir una obra d’art sincera, única i profundament humana.

11665612_10207015848379291_7506202620180539759_n

«La joie de vivre» de «Landline Cecilia»

A Santa Cecília, Scully ha volgut recrear les diferents dimensions de l’esperit humà, les quals, a raó de l’artista, es manifesten no solament en els sentiments de tragèdia, sinó també de joia, d’il·luminació, d’esperança o de serenitat contemplativa. Hi ha dos conjunts pictòrics a través dels quals l’artista ha volgut transme- tre molt clarament l’experiència del goig espiritual que Scully associa artísticament amb una expressió més desimbolta, propera a la frescor innocent de la joie de vivre matissiana. Es tracta de les obres Untitled i Land- line Cecilia. Totes dues són del 2014 i formen part de la sèrie Landline, la més recent de les sèries scullyanes.

Landline és el triomf de la innocència pictòrica, producte d’un estat anímic joiós i afirmatiu, com el que el mateix Scully reconeix que està vivint d’ençà del naixement del seu fill Oisin. L’artista ara pinta menys hores, ja que passa amb el seu fill bona part del temps, però la seva pintura actual té una intensitat i una enteresa emocional iguals o superiors a les d’èpoques passades. La pinzellada ara és més pulsional: es percep el tremo- lor de l’estat d’ànim de l’artista. El paisatge esdevé així un escenari canalitzador del jo interior, en un esperit hereu de la tradició romàntica, del paisatgisme sublim de Friederich o de Turner. Scully, en la seva pintura, evoca sovint una realitat viscuda, que parteix de la vi- vència d’un lloc físic: la contemplació de l’horitzó des de l’illa d’Aran, la més occidental d’Irlanda, d’un gran significat metafòric per al nostre artista. És la línia de mar inefable que uneix el vell món i el nou, dos conti- nents dels quals se sent fill de la mateixa manera i que configuren la dualitat de la seva personalitat artística i vital: universal i sofisticada, utòpica i humanística.

landline_cecilia-1438962212000

«Cecília», la música de l’esperit

Per a Scully, reprenent l’ideari de Schopenhauer, la música és entre les arts la més abstracta i, pel seu caràcter eteri, l’art més propera a l’esperit. L’abstracció scullyana és, sens dubte, musical: té ritme, contrapunts, fugues, vibracions. És definida per ell mateix com l’equivalència a la música de jazz o a les composicions del seu admirat Arvo Pärt. A Scully, que estima profundament la música, no li ha estat gens difícil identificar-se amb Cecília, la patrona de la música. Més aviat ha estat un element que ha reforçat el lligam de l’artista amb santa Cecília, tal com ho ha demostrat amb l’elaboració de la pintura Cecília, que presideix la nau central del temple.

Cecília és un homenatge a les virtuts de la santa que dóna nom a l’església. El color que la representa és el vermell sangonós del seu martiri. És el vermell de la fortalesa, d’una dona vigorosa i persistent que defensà el seu ideal fins a les darreres conseqüències. Scully va pintar aquesta obra a Barcelona, el 2012, i va voler reflectir-hi la idea que un irlandès i un novaiorquès té del Mediterrani, on els colors i els caràcters són forts i fogosos, com el de Cecília. El segon color estructural és el daurat o ocre. Per obtenir aquest color, Scully va sortir del seu estudi i va agafar un grapat de terra que li va donar el color exacte que combina amb el vermell.

L’estructura del quadre s’interromp per dues finestres que, a la manera dels quadres orientals, trenquen la composició verticalment. Com a l’obra Holly-Stationes, en la franja inferior, que alterna vermells i negres. Scully vol representar el món terrenal, i en la superior, de color blanc amb línies irregulars negres, l’elevació espiritual i la tendresa de la santa, i també la seva vene- ració per la música, en un quadrant que també recorda una partitura o les cordes d’una arpa.

987270

Les aportacions finals: de les creus a les pintures al fresc

La introducció de la creu a l’altar a Santa Cecília va ser un tema dificultós d’afrontar per a Scully. Tenia clar que el temple romànic, consagrat pels segles de devoció cristiana, havia d’incorporar una creu central. Ara bé, també pensava que el símbol escollit hauria de ser obert i unificador, en el qual tots els homes i dones, de diferents creences i adscripcions, s’hi sentin convocats. Per aquest motiu ideà una creu d’altar translúcida, de color blau ultramar, la superfície de la qual pogués ser travessada per la llum atmosfèrica i per la dels vitralls. Així, la creu agafa una tonalitat difusa i esclatant quan és travessada per la llum vermella a primera hora del matí, i es converteix en un cor espiritual que difon l’atmosfera abstracta d’una llum artística universal. Amb un esperit semblant, Scully féu les dues creus laterals que flanquegen l’altar; en aquest cas, però, amb un es- perit més innocent, i traçà l’estructura de la creu amb el seu propi pols, a la manera matissiana.

Amb la mateixa actitud de veneració i respecte, pocs dies abans d’inaugurar la nova Santa Cecília, el pintor irlandès decidí coronar el conjunt amb tres pintures al fresc. Era la primera vegada que Scully utilitzava aquesta tècnica. L’ajudava el restaurador català Pau Ramírez, expert en pintura medieval. Ja d’entrada va optar per fer tres frescos. El número tres és gairebé una obsessió en la ment de l’artista i això ho comprovem a bastament a Santa Cecília amb els dos tríptics (Dorix Nyx i Untitled, les tres creus i el reraltar). Dos d’aquests frescos han estat col·locats als absis laterals, i el tercer, com a element de sorpresa, al costat d’una porta lateral. Les grans pintures de Scully a Santa Cecília han estat fetes a l’oli sobre planxa d’alumini i estan col·locades en un suport sobre el mur separades per vint centímetres de distància. Amb aquestes tres pintures al fresc, Scully ha volgut manifestar la seva proximitat personal i física als murs de l’edifici. Volia que la seva pintura els impregnés.

Scully havia manifestat moltes vegades la seva admiració per la pintura innocent i sàvia de Cimabue i Giotto, i ara tenia l’ocasió d’arrenglerar-se en el seguici d’artistes que han seguit les seves petjades al llarg dels segles. Sean Scully ens explicava durant el muntatge que, quan visita una catedral, cerca sempre un detall sorpresa, freqüentment amagat i que passa inadvertit a la majoria dels visitants. Per a Scully, aquest descobriment és el més gratificant de la visita. Amb el fresc col·locat al costat de la porta meridional i amb el tríptic Untitled al costat de la porta d’ingrés, ha volgut introduir l’element de sorpresa. Per a ell era un bis d’agraïment al visitant per haver passat plegats una estona profitosa.

scully-vitrall-blau-dret

Sean Scully ha manifestat en diverses ocasions que la seva intervenció a Montserrat és l’obra d’art més decisiva de la seva trajectòria artística. No hi ha dubte que el conjunt creat per Sean Scully convoca tots els elements de les grans obres d’art universals. Ho testifiquen, en primer lloc, la intel·ligent comprensió del genius loci: un diàleg orgànic entre la pintura abstracta universalment reconeguda de Sean Scully, l’arquitectura romànica i l’ànima històrica de Santa Cecília que defineix aquest conjunt. L’excel·lència de l’Espai Art Sean Scully es fonamenta, en segon lloc, en la sàvia i premeditada combinació dels temes que l’artista ha fet i seleccionat per a aquest ambient. Ha volgut que fossin representats els seus moments artístics que ell considera més rellevants i expressius i ha maldat perquè els principals sentiments i experiències vitals, no solament seus sinó propis del gènere humà, fossin representats d’una manera ben suggerent: des de la tragèdia fins a la joia, del silenci a l’exultació, des de la introspecció fins a la contemplació meravellada del cosmos i de la transcendència. A Santa Cecília de Montserrat, Scully ha reeixit a assolir el punt àlgid que hom pot esperar d’un geni creador de la talla més alta: la comunicació humanística i universal amb l’inefable.

Advertisements

About albertmercade

Historiador, crític d'art

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: