David Lorente. Estat de shock.

Captura de pantalla 2015-06-17 a las 19.34.27

Walter Benjamin, en el seu cèlebre assaig L’obra d’art en l’era de la reproductibilitat tècnica (1936), demanava que l’obra d’art, en una nova era que titllava de postauràtica, havia de provocar un ‘estat de Shock’ en l’espectador. El shock dadaista que es produeix en abordar incisivament la realitat, com en els fotomuntatges o els primers collages dels pioners dadaistes alemanys. L’art ha de sacsejar no des de l’emoció o la pensada, sinó des d’una vertical ganivetada a la realitat. Si no hi ha realitat no hi ha creació. L’abstracció no existeix, ha de ser perseguida com a heretgia. L’art ha de ser visceralment real, ha de ser palpable i modificable, s’ha d’introduir a les ments de l’audiència, que ja no és audiència, sinó protagonista d’una obra d’art, que ja no és obra d’art, sinó un eficaç mitjà vital d’acció política. L’art de David Lorente té molt de shock benjaminià. Ens va frapar d’entrada, per la manera crua i insòlita d’afrontar la realitat a Potes de pernil dins de bloc de formigó, l’obra amb la que es va presentar al Premi d’Arts Visuals Arranz Bravo 2014. Lorente sintetitzava el seu context vivencial més proper i de la realitat en feia identitat, i de la identitat, metàfora, que és l’expressió, en paraules de Danto, més complexa que es pot exigir al creador postmodern. Aquell imaginari alhora barroc i frontal de Lorente entroncava amb tota la seva producció restant, d’un gran eclecticisme en veritat, però a tothora punxant, desbordant i explosiva. Una obra dual, per múltiple i unitària, que s’obre a un gran ventall de disciplines i tècniques vinculades al món de la reproductibilitat digital. Com generar sentit des de la hiperreproductibilitat postmoderna, i com destil·lar-ne identitat? Com gestionar la saturació d’imatge sense caure en l’escepticisme iconoclasta? I finalment, podem mantenir el compromís social i polític des de la reproductibilitat serialitzada? Aquestes són, ens semblen, algunes de les preocupacions del nostre artista que intenta resoldre al seu projecte a la FAB.

En masses ocasions l’art reproductible –en el gravat, el cinema o la fotografia- ha seguit perpetuant els vicis de l’art auràtic criticat per Benjamin. Què és el pop art sinó una metàfora hedonista de les mels del capital? No, l’artista ha d’abordar la reproductibilitat, inserir-hi com un cirurgià, transformar-la com un mag: retallar, capgirar, desconstruir la imatge de les revistes, dels diaris, dels audiovisuals; desconstruir la imatge exposada, en suma, i reexposar-la ben exprimida, en el seu crit primigeni, que ens salva de la imatge lluent i epidèrmica de la societat del capital. El repte curatorial d’aquesta exposició ha estat majúscul perquè no ha sigut evident l’endreça del món efervescent de Lorente. Per posar-hi ordre hem comptat amb el bon treball dels estudiants de crítica d’art de la professora Pilar Bonet: David Martrat, Montse Liz i Mar Esteve. En la seva primera exposició comissariada han sabut abraçar els pilars fonamentals de la curadoria que amb clarividència ens resumia Harald Szeemann: submergiment en l’obra d’art, troballa del nucli fonamental de l’artista, estímul del creador cap a nous horitzons, comprensió atmosfèrica de l’obra i interpretació espacial de la mateixa. Una exposició completa des de tots els punts de vista del comissariat que desitgem, com és anhel i missió de la nostra institució, que serveixi per a despertar i formar consciències preparades per mediar en una era saturada de dígits com la que estem cridats a conviure i actuar.

[Pròleg exposició David Lorente, Fundació Arranz-Bravo, juny-setembre 2015]

Advertisements

About albertmercade

Historiador, crític d'art

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: