Entrevista a Okwui Enwezor, comissari de la LVI Biennal de Venècia

Okwui Enwezor

‘La Biennal de Venècia ha de ser un gran parlament de les arts des d’on participar activament en els conflictes globals de la contemporaneïtat, generats per l’avenç irrefrenable de la història.’

Venècia/ Un de les constants de la Biennal de Venècia ha sigut la seva capacitat per a saber reciclar-se i reubicar-se a la primera línia de l’art contemporani internacional. Amb periodicitat -certament irregular- l’organització ha renascut de les cendres amb esdeveniments radiants, contenedors dels eixos que s’esperen de la Biennal més antiga del planeta: risc experimental, transversalitat vital, gestió endreçada de la muliculturalitat i participació, a través de les primeres firmes artistiques, en el debat cultural del fet contemporani. Recordem, així, les biennals de Harald Szeeman (1999, 2001), del tàndem Rosa Martínez-Maria de Corral (2005) o la de la darrera edició: el Palazzo Enciclopedico de Massimo Gioni, una de les més concorregudes. La biennal d’enguany està cridada a reivindicar-se com una de les històriques, sensacions que hem tingut davant la presentació del seu comissari, el nigerià Okwui Enwezor. Ens convoca a principis de març als Giardini per explicar-nos la intuïció final de la seva aposta veneciana, la qual portarà per títol All the World’s Futures, i comptarà amb la participació de més de 166 artistes i 53 països de l’òrbita internacional.

“Vivim en temps increïbles”- inicia Enwezor. “De fet, des dels orígens de la Biennal -que ressegueix els decennis centrals de la modernitat- que vivim en temps increïbles. Increïbles, però, en el sentit de vertigen, d’acceleració històrica, de construcció utòpica del temps i de l’espai. Una ‘increïbilitat’ [sic] que ens és inherent com a espècie, i darrera de la qual anem deixant runes, conflictes, violència, angoixa, barbàrie. És des d’aquests residus que m’agradaria encarar la nova biennal de Venècia.”, conclou tallantment el comissari nigerià.

“Podem frenar per unes setmanes la tempesta del progrés i aturar-nos davant les catàstrofes i conflictes que ens interpel·len com a humans?”, es demana Enwezor. La inspiració de la seva inquietud existencial emana de l’Angelus Novus de Paul Klee, que presideix cerimonialment la sala de conferències de la biennale. L’àngel de la història, com va ser reivindicat per Benjamin, que voldria aturar-se a contemplar les ruïnes del passat, que voldria recomposar, però que els vents huracanats del progrés se’ ls enduen cap als paraisos artificials del futur. “L’àngel que reconeix a una humanitat que s’acredita en la destrucció”, com recordava el malhaurat pensador alemany. Enwezor vol concebre, així, la Biennal com un mirador de les fractures i crisis en el si de la modernitat. “Per a recrear la idea transitiva de residu, hem d’entrar en l’esperit del Unbuilding (deconstruir) i del Unnmaking (desfer). Aquesta és l’actitud que he volgut inforndre en els artistes participants a la biennal”.

Sota l’òrbita benjaminiana se succeiran, així, al Pavelló Central obres d’artistes renomats i vius, molts dels quals participaran amb obra inèdita. Fabio Mauri interpretarà les paraules ardents de Pier Paolo Pasolini sobre el conflicte de Guinea-Bissau, de 1962, contra el colonialisme portugués. Andreas Gursky presentarà una sèrie de fotografies captant una sessió a la Borsa de Chicago (Board of Trade, 1999), contrariant el pensament d’Eisentein que manifestava que el capitalisme era tan bast i esquiu que no es podia representar en una sola imatge. Hans Haacke presentarà una Antology of Polls (1969-2015), un recull d’escrits i notes deixades per visitants a les exposicions d’art realitzades en moments políticament encesos de la història. A l’Arsenale es presentarà una suite de neons de Bruce Nauman amb les paraules que identifica amb la idea de conflicte des de 1973: Hate, War, Violence, Death…. Guillermo Calzadilla amb Jennifer Allora, cantaran el Paradís Perdut de Milton a In the Midst of Things. Tania Bruguera presentarà accions performàtiques censurades per les autoritats cubanes, i Chantal Ackerman, a Now, una denúncia a la sequedat de planeta, en una obra complementària al treball de Christian Boltansky sobre el desert xilè.

Però el treball amb les grans firmes no serà l’aportació més notable d’Enwezor al certamen. Avesat a la mirada arxivística, el comissari ha bucejat en el passat de la Biennal per a trobar font d’inspiració per a les seves altres singulars iniciatives. Vol una biennal decididament política, i confessa la seva admiració per la biennal del 1974, dedicada a la Xile de Salvador Allende, assassinat l’any precedent per la dictadura Pinochet. Aquella biennal organitzada per Carlo Rippa di Meana, fou històrica i agosarada en els plantejaments: “totes les arts de la contemporaneitat -recorda amb admiració el comissari-, Muralisme, Dansa, cinema, performances, música, arts escèniques- sortiren per primer cop dels Giardini i s’obrien a la ciutat. Així mateix, estudiants, intel·lectuals vinguts d’arreu del món, associacions del sector cultural i de les arts en general, van ser convocats aquell estiu per tal de discutir el lloc i la funció de l’art en el si del món i de la societat.” Així, segueix Enwezor, “la Biennal d’aquest 2015 respirarà el mateix esperit, que es materialitzarà a l’eix del pavelló central en el que anomeno com l’Arena: un parlament i oratori de les arts on es llegirà, es debatrà i s’interpretarà diàriament els tres volums de El Capital de Carl Marx.” Les arts, la música, el pensament, la filosofia, més desconegudes i experimentals, treballaran al voltant de la revisió del capitalisme, identificat per Enwezor com un dels fenòmens principals de conflicte i debat en l’art i el pensament contemporanis. “El capital com una de les preocupacions del món: la mercantilització de l’art i la cultura, el debilitament del contracte social”. Cal viatjar a les arrels del conflicte per tal de trobar una solució sòlida de futur. I cal fer-ho des de la paraula, un dels principals interessos artístics d’Enwezor: la paraula musicada, pintada, llegida, per part d’artistes i col·lectius inèdits i trencadors. “¿De quina manera artistes, filòsofs, coreògrafs, a través d’imatges, gestos, paraules, poden recullir públics en l’acte d’escoltar, parlar, reaccionar per a donar sentit als conflictes del nostre temps?”, conclou Enwezor el seu statement.


 

Okwui Enwezor, és crític d’art, comissari i escriptor de nacionalitat nord-americana i nascut a Nigèria el 1963. Resideix entre Nova York i Sant Francisco. Des del 2011, és director de la Haus der Kunst de Munich. Ha sigut director artístic de diversos certàmens internacionals d’art, com la segona Biennal internacinoal de Johanesburg (1997), la XI Documenta de Kassel (1998), la Triennal de París de 2002 o la 7a Biennal de Guang-ju (Corea), o la Biennal de Sevilla en l’edició del 2005. Professor d’història de l’art a les universitats de Columbia, Pittsburg o Illinois, ha comissariat diferents exposicions internacionals, Entre les que destaquen la dedicada a David Goldblatt: Fiftyoneyears al MACBA de Barcelona (2001) o Archive Fever: Uses of document in Contemporary Art (2008), a l’International Center of Photography de Nova York.


 

[Bonart, maig 2015]

Anuncis

About albertmercade

Historiador, crític d'art

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: