5 anys a la FAB

De bon inici, a la Fundació Arranz-Bravo vam reflexionar sobre la funció de l’art contemporani en la societat. La seva viabilitat, necessitat, oportunitat. Què pot aportar l’art emergent a la col·lectivitat? Quin servei cultural pot oferir l’art d’un creador com Arranz-Bravo a l’Hospitalet? Quina funció podem ocupar com a museu dins l’engranatge de l’art contemporani del país?

Per respondre tots aquells interrogants calia començar recuperant i interpretant conceptualment el nucli fonamental de l’obra d’Arranz-Bravo, i desplegar-lo a través d’un programa museístic contundent i amb sentit. Dels fonaments de l’art d’Arranz-Bravo ens van fascinar dues ideescentrals. En primer lloc, la pulsió alliberadora de la plàstica contemporània. Si haguéssim d’adjectivar l’obra d’Arranz Bravo ho faríem amb els mots contundència, visceralitat, organicitat, tensió plàstica. Creiem que el nostre artista és un dels màxims representants a la Península d’aquest corrent fonamental dins l’art contemporani i en la història de l’art en general, que es remunta des d’Altamira fins a l’art de Picasso, Miró, Hamilton o el neoexpressionisme figuratiu americà o alemany dels vuitanta.

La nostra idea d’origen pretenia enllaçar aquest principi estètic amb l’art més emergent del país. Ajudar els artistes que fan els primers passos en el món de l’art a través de la contundència plàstica era i ésl’obsessió principal d’Arranz-Bravo, revalidant el suport que va rebre quan tenia 24 anys de la Sala Gaspar, o la tasca que havia fet Joan Miró a la fundació dissenyada per Sert. Però calia traçar direccions al respecte, cercar el nostre nínxol, fer-nos necessaris dins l’estructura d’art contemporani del país. Tot plegat, com anunciàvem, ho vam definir amb una especialització clara: la plàstica contemporània. Amb aquest nom —digne d’Alexandre Cirici Pellicer— volem oferir a la nostra realitat artística una plataforma professional de qualitat per a un segment de les arts que palpita però que no ha tingut els canals d’expressió adequats durant les dues darreres dècades de tonada institucional de marcat accent iconoclasta o discursiu.

Visitar les escoles d’art del país i d’arreu —sense límits territorials— a la cerca de pintors, escultors, gravadors, videoartistes, performers, que tinguessin la força plàstica com a fonament artístic. La plàstica com a punt de partida dels nostes projectes, mai d’arribada. La plàstica en el punt dolç entre el formalisme buit i el conceptualisme tediós. Calia trobar aquests artistes que canalitzessin energia pulsional, i a partir d’allà començar a treballar en projectes: la conceptualització dels treballs amb joves comissaris del país (Irina Mutt, Sandra Martínez, Bernat Puigdollers…), o de més trajectòria (Àlex Mitrani, Sílvia Muñoz, Eudald Camps); la confecció d’edicions i catàlegs, que seran distribuïts en biblioteques, centres d’art i entre personalitats del món de la cultura, i l’obertura de les propostes dels creadors plàstics a altres arts: sinergies amb la dansa (Laura Calvet), la música experimental (Joan Bagès), la música ritual (Batucada de les Arts), la performance (Diego Tampanelli, Edgar Ibáñez, Jenny Owens), el pensament (Rafael Argullol, Gep21)…

Una segona idea que ens va fascinar d’Arranz-Bravo és la de l’art al carrer i la vertebració social que es derivava del fet artístic. Arranz-Bravo és l’autor de l’Acollidora, el Pont de la Llibertat, obres públiques de l’Hospitalet amb missatge de compromís: la ciutat d’acollida, la ciutat de la defensa de les llibertats durant el franquisme. Però Arranz-Bravo també va ser l’autor de la fàbrica Tipel de Parets del Vallès amb Rafael Bartolozzi, de les performances a Cadaqués, de les desfilades creatives de Granollers. Tot plegat, posant la pintura al servei de l’home: la pintura com a ens de comunió, festivitat i subversió.

En coherència amb aquest principi hem intentat durant tot aquest temps interpretar la idea des del desplegament de les arts a l’Hospitalet: a les escoles, a les places, a les inauguracions o des de l’educació. La primera acció natural va ser la de crear el Servei Educatiu de la FAB. Els educadors Anna Pou i Artur Muñoz van elaborar uns tallers basats —ho teníem clar d’origen— en l’experiència de la pintura i la seva relació amb les arts: la música, el pensament, la literatura. Mésde cent cinquanta grups escolars han passat en aquests cinc anys per experimentar en el nostre taller-visita. Entre ells, escoles i associacions de la ciutat com la Fundació Ítaca.

El segon pas va ser la creació d’un curs d’introducció a l’art per a les escoles de l’Hospitalet. Teníem clar també que calia sortir del museu, anar a l’escola, treballar amb els professors, portar l’artista amb els alumnes. Constatàvem que les escoles tenen greus dèficits en matèria artística, i que aquests no es troben tant en els alumnes com en els mestres, que entenen l’art com a còpia o com a destresa tècnica. D’aquí va sorgir el projecte “Apropa’t a l’art”. Generat conjuntament amb l’educador d’art i dissenyador Artur Muñoz, es tracta d’un curs anual que es dóna íntegrament a tots els professors d’una escola del territori. Se’ls introdueix en l’art, se’ls porta al museu, se’ls obre a l’esperit crític i es treballen propostes amb mestres i alumnes per fer un projecte total per a l’escola: museïtzar-la amb treballs als passadissos, els gimnasos, els patis. En en els casos de les escoles Pau Vila, la Gornal i Ramón y Cajal, el projecte va acabar amb un gran mural d’Arranz-Bravo realitzat amb la col·laboració dels alumnes de l’escola.

La dificultat de desplegar aquest projecte és majúscula: la paciència dels professors que assisteixen a lliçons d’art reconvertits en alumnes; la tenacitat i convicció dels directors del centre; la perseverança i exigència del nostre educador, Artur Muñoz; la generositat d’Arranz- Bravo, i també de l’Ajuntament de l’Hospitalet. Un projecte artístic col·lectiu i cooperatiu de primer ordre que esperem tenir l’oportunitat d’estendre a altres escoles de la ciutat i, per què no?, del país. La tercera etapa del desplegament de les arts al territori ha estat la creació de l’Sculpture’s Corner. Ens sorprenia, i ens continua sorprenent, com l’art contemporani té tan poca presència a les nostres places i carrers. L’art al carrer només s’entén com un monument encarregat per un municipi per commemorar un esdeveniment determinat. Però l’art a la plaça pot tenir una lectura molt més propera, social i efímera: una plataforma fixa a la plaça d’Europa que, cada sis mesos, acollirà l’experiència artística d’algun artista emergent. Aquesta va ser la premissa que han fet possible, d’una banda l’Ajuntament, donant-nos el permís i proposant una plataforma circular, i de l’altraempresaris de la plaça d’Europa, que han finançat el cost dels treballs.

I, novament, la col·laboració d’Arranz-Bravo, que el febrer del 2014 va inaugurar la primera obra del projecte: Europa, una escultura de bronze que cristal·litza el nervi col·lectiu que volem projectar des d’aquesta tribuna artística. Un projecte, novament, pioner en la seva vocació d’unir diferents estrats socials al voltant del fogar de la creació contemporània.

La fundació, en definitiva, com a trampolí i plataforma de les arts. Trampolí, perquè la gran majoria d’artistes que han exposat o participat en els nostres projectes han crescut professionalment a la FAB, sigui donant substància a la seva obra, sigui posant-se en contacte amb l’establishment de l’art contemporani, des dels crítics i els mitjans de comunicació fins als col·leccionistes. Plataforma, perquè hem intentat fer dels nostres projectes esdeveniments culturals transversals: punts de trobada entre diferents estrats socials del territori (del professor a l’empresari, dels infants als connaisseurs) que experimentin la singularitat artística des de la multidisciplinarietat creativa. Cinc anys d’experiència i experimentació amb l’art contemporani que ens han servit per a assentar una base sòlida per encarar el proper quinqueni, que encetem ara intentant afirmant-nos i qüestionant-nos amb el mateix impuls crític i vital del primer dia.

[Publicat a FAB 5 anys. Fundació Arranz-Bravo Hospitalet, setembre 2014]

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Advertisements

About albertmercade

Historiador, crític d'art

2 comments

  1. Un gran treball Albert. Enhorabona per la feina ben feta. Gràcies.

    Comparteixo el post a la nostra pàgina en facebook (La Bienvenida)
    *en breu tindreu llest el catàleg “FAB 5 anys”!

    Salutacions,
    Javier Gil

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: