Silenci, quina paraula més llarga!

576_1358356620brossa

La sentència del dramaturg Adrià Gual del 1898 anunciava a casa nostra l’obertura d’una nova era estètica: un temps depuratiu i silenciador –que Rimbaud, Hoffmansthal o Wittgenstein s’encarregarien d’enarborar– que es proposava minimitzar l’eixordador barbolleig decorativista. El segle XX –que és el segle dels silencis i dels grans silenciats– consagra així el silenci com a bandera artística i és estimat pels creadors com a mitjà de compromís o transformació artística, en temps de reclusió i opressió. Un ideal present en la postguerra catalana, en els casos d’Antoni Tàpies i Joan Brossa. El silenci com a fecunditat creativa, com a resistència fabuladora, és precisament el fil conductor que, encertadament, la comissària de l’exposició Glòria Bordons ha destriat per fer la darrera gran exposició antològica de Joan Brossa. Fins a la present data, l’obra brossiana s’havia afrontat des de la ironia, la revolta o el compromís, però mai des del fonament que sustenten els esmentats tres pilars cardinals de l’obra del poeta: això és, el silenci com a eina d’insurrecció comunicativa, tal com queda ben palès amb el títol escollit per la mostra, Escolteu aquest silenci, vers del poema brossià del 1963.

La llengua podia ser callada, però no les marques de la vexació en els murs, en els objectes, ni tampoc en el gest sibil·lí i franctirador de l’artista des de la clandestinat, que canalitza la ràbia i l’esperit a través de frugals i eficaces composicions d’objectes i poemes visuals; ganivetades de l’esperit que muten fregolianament en poemes, objectes, llibres d’artista o instal·lacions. Tal com ens adverteix la comissària de l’exposicio: “El full de ruta de Brossa és el de caminar i oblidar”, i nosaltres hi afegiríem el de “transformar”, perquè el gran repte de Brossa, des de la reclusió silent, era el de sacsejar una realitat oprimida que només el gest clandestí, a través de la manipulació objectual, podia regenerar. En això molt devia Joan Brossa a Marcel Duchamp i sobretot a João Cabral de Melo, poeta comunista brasiler molt vinculat al grup Dau al Set, que va obrir a molts dels nostres artistes el compromís col·lectiu de l’obra d’art i el deure de la transformació social.

Tot aquest ideari de fons es desplega a l’exposició amb 27 obres originals de Joan Brossa: 11 poemes visuals, 5 cartells, 9 poemes objecte, 1 instal·lació i 1 llibre d’artista fet en col·laboració amb Perejaume: el bosc a casa (1986-89). Entre les obres exposades, en destaquen algunes per la contundència del missatge comunicat, com ara Holywood (1989) o Volem viure plenament en català (1995), d’una gran exemplaritat per als nostres creadors visuals, pel maridatge entre simplicitat i afirmació crítica. També ens serveix com a exemple de la naturalesa brossiana l’obra L’intel·lectual, del 1991: un crani d’homínid esberlat amb una boca carregada de lletres de l’abecedari: tota una declaració d’intencions d’un creador que va creure amb fervor que a la poesia del seu temps li calia sortir dels llibres i projectar-se als mitjans que la mateixa societat li oferia. “El poeta –afirmava el poeta– pot fer servir els objectes de la societat com a vehicles insòlits, tot injectant-los un contingut ètic que la societat no els confereix.”

En aquesta nova recerca entre allò visual i allo semàntic des de la transformació de la realitat, Brossa experimenta ja durant els anys vuitanta i noranta amb obra visual d’una dimensió espacial; una prova n’és l’obra El planeta de la virtut (col. Macba), un conjunt d’escarabats de plàstic que es despleguen sobre el mur, prenent organitzacions irregularment endreçades, com ara les societats monitorades pel poder.

 

[Bonart, agost-setembre 2014]

Anuncis

About albertmercade

Historiador, crític d'art

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: