El dibuix com a utopia íntima

dissenycv.es-Arroyo-Eduardo.-Projecte-pour-une-future-ambassade-de-URSS-a-Madrid-1971

E. Arroyo: Projecte d’embaixada de la Urss a Madrid

Cultura/s LaVanguardia, 12/03/14

Mai és sobrera l’ocasió per a reflexionar sobre la disciplina del dibuix: nucli germinal de les arts, d’allà on brota l’imaginari essencial del creador, d’ahir i d’avui. Afí pel que investiga, evoca, analitza, profetitza, expressa, reivindica. El dibuix concilia el magicisme d’Altamira amb la contracultura postmoderna; el deliniant renaixentista, amb el deliri oníric d’avantguarda; el fabulador utòpic amb la cartografia conceptual. Potser perquè és entre les arts la més lliure i subjectiva; la frugalitat del seus atributs —la neutralitat del negre fluent sobre el blanc cartaci—, resguarden al creador de les distraccions del món objectiu: de l’eròtica del color, de la matèria, de la imatge, de la realitat, en suma, sempre fràgil i insuficient. Sol davant la pissarra de l’esperit, i asserenat davant la possibilitat de l’error, el dibuixant s’exercita en l’avantsala de la gran afirmació artística.

 ‘Dibuixar és aprendre a mirar’, ens il·lustra el crític JF Yvars en la seva darrera mostra comissariada a l’IVAM valencià. I aprendre a mirar és l’art de descobrir l’esquelet utòpic traçat pel dibuixant, manifestació primera del numen clàssic –l’ingeni poètic. El privilegi de descobrir, així, la ossada fonamental dels dibuixos de Lucio Fontana: la manifestació de l’abisme en el punt gràfic, prefiguració de la seva refinada ganivetada espacial. O caçar les traçades inconexes que s’entrellacen a l’Homenatge a Cioran d’Eduardo Chillida, al costat de les seves cèlebres Mans: exercici gràfic per a la reflexió semàntica de l’art escultòrica: el buit, el ple, la tensió, el farciment. I, encara, les elocubracions d’altres grans escultors universals: el Mamífer  biomòrfic traçat a l’espai d’Angel Ferrant; o els volums cromàtics del pullès Nino Rollo, que s’interroga als marges dels seus enigmàtics dibuixos un sortilegi encara avui incisiu: ‘La cultura di un popolo si misura nella astrazione della forma’ –‘la cultura d’un poble es mesura en l’abstracció de la forma’.

Dibujos inéditos és un ganivet selecte de curiositats, destriades dels fons d’una de les millors col·leccions d’art modern peninsular —més de tres mil dibuixos es conserven a l’IVAM. Hi apareixen peces úniques com el projecte de l’Homenatge al capità Cook de Claes Oldenbourg (Bottle of Notes, Center Square de Middlesbrough), o un projecte per a ambaixada de la URSS a Madrid d’Eduardo Arroyo, traçat des d’un realisme gairebé estalinista; o la sèrie El Billar de l’Equipo Crònica, un irònic homenatge al difícil art d’aliar atzar, geometria, espai i color. L’aposta d’Yvars —director honorari de la institució, i mentor in pectore— és un bon model d’exposició davant la precarietat museística actual: treure la pols de les col·leccions, dignificar-les culturalment, elevar-les a un context teòric i formatiu (molt recomanable les reflexions d’Yvars i Philip Rawson al catàleg de la mostra). Lliçons pedurables per a disciplines immutables.

Advertisements

About albertmercade

Historiador, crític d'art

2 comments

  1. tatianablanque2014

    Genial Albert m’ha encantat!!! Tatiana

    http://www.tatianablanque.es Enviat des del meu iPhone

    El 12/03/2014, a les 12:53, “albert mercadé” va escriure: > >

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s