Anselm Kiefer. Mitjanit a la història

torri

[Versión española] [English version]

L’Hangar Bicocca de Milà torna a obrir al públic una de les obres mestres de l’art contemporani europeu: I setti palazzi celesti d’Anselm Kiefer. El monument i una exposició dedicats al pintor a la galeria Lia Rumma, dónen testimoni del nou posicionanament en alça de la metrolpoli italiana dins el circuit de l ’art contemporani internacional.

Segons dades de la Camera de Comerç de Milà, la ciutat italiana ha experimentat un creixement econòmic dins el sector de les arts inversamblant dins el context de crisis europeu. El passat 2011 es crearen més sis mil empreses vinculades a les arts visuals, entre galeries d’art, tallers d’escultura, arquitectura o museus. Les raons dels que els italians anomenen la svolta milanesa les hem de trobar, en gran part, a la fructífera col·laboració entre el sector privat i les institucions públiques, en la gestació de potents institucions capdavateres en la producció, l’exhibició i la internacionalització de l’art contemporani. Un dels exemples més rellevants, és la reobertura de l’espai d’art contemporani Hangar Biccoca, a la perifèria nord de la ciutat. Es tracta d’un espai d’art obert el passat 2004 per iniciativa de la regió de la Lombardia, la Càmara de Comerç de Milà i la casa Pirelli (que és com dir que s’unissin La Generalitat, la Cambra de Comerç i la Seat), que han abocat fins a 5 milions d’euros de pressupost per a erigir un espai d’art de referència a nivell internacional.

Una de les primeres accions del museu va ser encarregar a un artista de primera renomada internacional, Ansielm Kiefer –sense cap vincle previ amb la ciutat-, de realitzar una intervenció artística permanent per a l’interior l’espai expositiu, una gran factoria de més de 15mil metres quadrats. La inversió material pel monument (de 3 milions d’euros), va donar ben aviat fruits de primer nivell cultural: Kiefer creà el que avui es considerada per molts experts com una de les 5 obres més importants de l’art contemporani internacional: I sette palazzi celesti (Els set palaus celestials).

Ens trobem davant una intervenció artística descomunal, insòlita, d’impacte plàstic immediat i pertorbador: 7 torres d’entre 14 i 18 metres d’altitud, 90 tonalades de ciment armat cadascuna, es distribueixen al llarg d’una de les naus de la fàbrica Biccoca. L’escena sembla un paisatge postnuclear, proper al que el cineasta rus Andrej Tarkowski enregistrà amb magisteri a Stalker. A l’escenari plàstic, Kiefer hi vincula un missatge transcendent: els 7 palaus celestes fan referència a un text de la Cabala jueva – Sefer Hechalot (s. IV a.c.)-, en que es narra el camí simbòlic d’iniciació espiritual a través de diferents estadis d’experiència: el Sefiroth (l’Arbre de la Vida, aglotinador de la intel·ligència, l’amor, la bellesa, el poder o la tolerància o la bellesa; la Melancolia; Jh&Wh o Ararat, el turó on desembarcà la Barca de Noè, símbol de pau i de salvació.

La imatge de la torre interessa a Kiefer per al seu missatge tant aviat simbòlic com ambigu: la torres tenen una aparença estable, de permanència i pertenença, però també són icones dúctils, obertes a la maleabilitat de la història, i els seus cicles de construcció o de desmantellament. L’ambició espaial de les set torres està pensada perquè l’espectador deambuli i mediti sobre aspectes profunds de l’existència. També sobre el llegat destructiu de les utopies modernes. Les ruïnes de Kiefer fan referència a un passat dolorós que a Alemanya ha volgut enterrar: la destrucció que que comportà el nazisme i l’holocaust jueu. Kiefer, considera, com Benjamin, que al passat se l’ha d’encarar, amb totes les seves misèries, perquè els grans projectes fracassats del passat dicten traumàticament les actituds del present. La ruïna, no és per l’artista un símbol de destrucció, sinó també de reconeixement i esperança. La seva obra contemporània, la que ha mostrat recentment a la galeria Rimma Lupa de Milano, és un viatge a les ruïnes de la nostra civilització, a Jerusalem i Mesopotàmia. L’exposició dóna pistes dels elements que caracteritzen al gran creador global i contemporani: capacitat de submergir-se amb temes culturals de primera magnitud, amb poques obres –l’exposició no n’hi ha més que cinc-, però de gran abast físic i espiritual; i una gran ambició cosmopolita, que busca a comunicar amb la humanitat sencera, perquè ha anat a l’arrel de les seves preocupacions i inquietuds com a espècie.

Avui els milanesos poden discutir amb naturalitat sobre temes de transcendència universal que permet el contacte amb un creador de primer ordre. Les figures com Kieffer no només serveixen per sofisticar i reactivar un circuit artístic local, sinó que també serveixen per a la projecció internacinoal de la ciutat. Milano i la regó Lombardia han entès bé aquesta estratègia, i aixi ho estan revalidant en el darrer any convidant a figures com Marina Abramovic (al Paviglione d’Arte Contemporane de Milano, aquest 2012) o Bill Viola (amb l’exposició Reflections, de la Fundació Panza de Varese, també aquest any, els quals han realizat projectes específics i permanents per al territori.

[Bonart, desembre 2012]

Anuncis

About albertmercade

Historiador, crític d'art