Alejandro Palacín, Mònica Planes. Lliscar entre volums i fruites.

[Pròleg expo. Mònica Planes, Àlex Palacín. Jugar com una fruita no és jugar. Fundació Arranz-Bravo, octubre-novembre 2018] “Un vas va ser, amb tota seguretat, la primera obra feta per un home exercint d’escultor” Àngel Ferrant Des dels seus inicis, la

/

Alejandro Palacín, Mònica Planes. Lliscar entre volums i fruites.

[Pròleg expo. Mònica Planes, Àlex Palacín. Jugar com una fruita no és jugar. Fundació Arranz-Bravo, octubre-novembre 2018] “Un vas va ser, amb tota seguretat, la primera obra feta per un home exercint d’escultor” Àngel Ferrant Des dels seus inicis, la

/

HAC · Hospitalet Art Contemporani. Radiografia dels nous espais de creació

                [Publicat a Bonart, novembre 2018] Foto: espai de creació de Jordi Colomer i Carolina Olivares (La infinita) a l’Avinguda Carrilet Amb poc més de tres anys, més de dos-cents artistes visuals han traslladat el

/

HAC · Hospitalet Art Contemporani. Radiografia dels nous espais de creació

                [Publicat a Bonart, novembre 2018] Foto: espai de creació de Jordi Colomer i Carolina Olivares (La infinita) a l’Avinguda Carrilet Amb poc més de tres anys, més de dos-cents artistes visuals han traslladat el

/

Esponjar la cultura. Principis i sortides del districte cultural de L’Hospitalet.

[Dins de: Hänsel i Gretel. Diàlegs Barcelona. Juny 2018] La idea d’un districte cultural és una convicció de progrés. Neix del convenciment que els valors inherents a la cultura—el coneixement, l’esperit crític, la creativitat, el compromís, la presa de consciència

/

Esponjar la cultura. Principis i sortides del districte cultural de L’Hospitalet.

[Dins de: Hänsel i Gretel. Diàlegs Barcelona. Juny 2018] La idea d’un districte cultural és una convicció de progrés. Neix del convenciment que els valors inherents a la cultura—el coneixement, l’esperit crític, la creativitat, el compromís, la presa de consciència

/

A Antoni Marí. Elogi de l’amistat

[Dins del llibre: Les formes de l’amistat. En honor de l’amic i mestre Antoni Marí. Barcelona: Angle editorial, 2018. Amb la col·laboració d’Àlex Mitrani, Yves Michaud, J.J. Lahuerta, Jordi Ibàñez, Eduard Cairol, Jose Corredor Matheos, Francesc Parcerisas i d’altres amics i

/

A Antoni Marí. Elogi de l’amistat

[Dins del llibre: Les formes de l’amistat. En honor de l’amic i mestre Antoni Marí. Barcelona: Angle editorial, 2018. Amb la col·laboració d’Àlex Mitrani, Yves Michaud, J.J. Lahuerta, Jordi Ibàñez, Eduard Cairol, Jose Corredor Matheos, Francesc Parcerisas i d’altres amics i

/

Marcel Juliana. Una exposició anomenada Surfeit

[text cat. exp. Marcel Juliana. Surfeit. Fundació Arranz-Bravo, abril-juliol 2018] “Els veritables paraïsos són els paraïsos que hem perdut.”  Marcel Proust Penso en el Marcel Rubio Juliana com en la figura més entranyable, il·lustrada i somniadora de l’extraordinària generació d’artistes a

/

Marcel Juliana. Una exposició anomenada Surfeit

[text cat. exp. Marcel Juliana. Surfeit. Fundació Arranz-Bravo, abril-juliol 2018] “Els veritables paraïsos són els paraïsos que hem perdut.”  Marcel Proust Penso en el Marcel Rubio Juliana com en la figura més entranyable, il·lustrada i somniadora de l’extraordinària generació d’artistes a

/

Pepe Espaliú. Cos polític

  [Bonart, febrer-abril 2018] “The personal is political” · Carol Hanisch Pepe Espaliú és un dels grans exponents de l’escultura conceptual espanyola. Es guanyà aquesta plaça amb un gest artístic que marcà època: en l’acció performàtica Carrying, de 1992, una cort

/

Pepe Espaliú. Cos polític

  [Bonart, febrer-abril 2018] “The personal is political” · Carol Hanisch Pepe Espaliú és un dels grans exponents de l’escultura conceptual espanyola. Es guanyà aquesta plaça amb un gest artístic que marcà època: en l’acció performàtica Carrying, de 1992, una cort

/

Lluis Lleó. Als marges del dibuix

[Bonart. Novembre 2017. Exp. “Lluis Lleo. All Mighty Pencil”, Centre d’Art Tecla Sala, L’Hospitalet] __En més d’una ocasió hem reflexionat sobre les pràctiques artístiques sorgides a finals dels vuitanta a Barcelona. En aquell moment, un grup d’artistes es van decantar cap a una acció pictòrica de naturalesa depurativa, austera, reactiva davant l’ultrainformalisme hipergestual que caracteritzà la dècada que cloïa. El cas de Lluis Lleó (Barcelona, 1961) és un dels més paradigmàtics d’aquell temps artístic.

/

Lluis Lleó. Als marges del dibuix

[Bonart. Novembre 2017. Exp. “Lluis Lleo. All Mighty Pencil”, Centre d’Art Tecla Sala, L’Hospitalet] __En més d’una ocasió hem reflexionat sobre les pràctiques artístiques sorgides a finals dels vuitanta a Barcelona. En aquell moment, un grup d’artistes es van decantar cap a una acció pictòrica de naturalesa depurativa, austera, reactiva davant l’ultrainformalisme hipergestual que caracteritzà la dècada que cloïa. El cas de Lluis Lleó (Barcelona, 1961) és un dels més paradigmàtics d’aquell temps artístic.

/