Esponjar la cultura. Principis i sortides del districte cultural de L’Hospitalet.

[Dins de: Hänsel i Gretel. Diàlegs Barcelona. Juny 2018] La idea d’un districte cultural és una convicció de progrés. Neix del convenciment que els valors inherents a la cultura—el coneixement, l’esperit crític, la creativitat, el compromís, la presa de consciència

/

Esponjar la cultura. Principis i sortides del districte cultural de L’Hospitalet.

[Dins de: Hänsel i Gretel. Diàlegs Barcelona. Juny 2018] La idea d’un districte cultural és una convicció de progrés. Neix del convenciment que els valors inherents a la cultura—el coneixement, l’esperit crític, la creativitat, el compromís, la presa de consciència

/

A Antoni Marí. Elogi de l’amistat

[Dins del llibre: Les formes de l’amistat. En honor de l’amic i mestre Antoni Marí. Barcelona: Angle editorial, 2018. Amb la col·laboració d’Àlex Mitrani, Yves Michaud, J.J. Lahuerta, Jordi Ibàñez, Eduard Cairol, Jose Corredor Matheos, Francesc Parcerisas i d’altres amics i

/

A Antoni Marí. Elogi de l’amistat

[Dins del llibre: Les formes de l’amistat. En honor de l’amic i mestre Antoni Marí. Barcelona: Angle editorial, 2018. Amb la col·laboració d’Àlex Mitrani, Yves Michaud, J.J. Lahuerta, Jordi Ibàñez, Eduard Cairol, Jose Corredor Matheos, Francesc Parcerisas i d’altres amics i

/

Marcel Juliana. Una exposició anomenada Surfeit

[text cat. exp. Marcel Juliana. Surfeit. Fundació Arranz-Bravo, abril-juliol 2018] “Els veritables paraïsos són els paraïsos que hem perdut.”  Marcel Proust Penso en el Marcel Rubio Juliana com en la figura més entranyable, il·lustrada i somniadora de l’extraordinària generació d’artistes a

/

Marcel Juliana. Una exposició anomenada Surfeit

[text cat. exp. Marcel Juliana. Surfeit. Fundació Arranz-Bravo, abril-juliol 2018] “Els veritables paraïsos són els paraïsos que hem perdut.”  Marcel Proust Penso en el Marcel Rubio Juliana com en la figura més entranyable, il·lustrada i somniadora de l’extraordinària generació d’artistes a

/

Pepe Espaliú. Cos polític

  [Bonart, febrer-abril 2018] “The personal is political” · Carol Hanisch Pepe Espaliú és un dels grans exponents de l’escultura conceptual espanyola. Es guanyà aquesta plaça amb un gest artístic que marcà època: en l’acció performàtica Carrying, de 1992, una cort

/

Pepe Espaliú. Cos polític

  [Bonart, febrer-abril 2018] “The personal is political” · Carol Hanisch Pepe Espaliú és un dels grans exponents de l’escultura conceptual espanyola. Es guanyà aquesta plaça amb un gest artístic que marcà època: en l’acció performàtica Carrying, de 1992, una cort

/

Lluis Lleó. Als marges del dibuix

[Bonart. Novembre 2017. Exp. “Lluis Lleo. All Mighty Pencil”, Centre d’Art Tecla Sala, L’Hospitalet] __En més d’una ocasió hem reflexionat sobre les pràctiques artístiques sorgides a finals dels vuitanta a Barcelona. En aquell moment, un grup d’artistes es van decantar cap a una acció pictòrica de naturalesa depurativa, austera, reactiva davant l’ultrainformalisme hipergestual que caracteritzà la dècada que cloïa. El cas de Lluis Lleó (Barcelona, 1961) és un dels més paradigmàtics d’aquell temps artístic.

/

Lluis Lleó. Als marges del dibuix

[Bonart. Novembre 2017. Exp. “Lluis Lleo. All Mighty Pencil”, Centre d’Art Tecla Sala, L’Hospitalet] __En més d’una ocasió hem reflexionat sobre les pràctiques artístiques sorgides a finals dels vuitanta a Barcelona. En aquell moment, un grup d’artistes es van decantar cap a una acció pictòrica de naturalesa depurativa, austera, reactiva davant l’ultrainformalisme hipergestual que caracteritzà la dècada que cloïa. El cas de Lluis Lleó (Barcelona, 1961) és un dels més paradigmàtics d’aquell temps artístic.

/

Badia – Monclús _ Vertical Failure

[Pròleg exp. ‘Jan Monclús-Marc Badia. Let me die alone but please film it’. Fund. Arrant-Bravo. Setembre-Novembre 2017] A la Fundació Arranz-Bravo hem desafiat els pintors Jan Monclús i Marc Badia a enfrontar-se en un tête-à-tête artístic. La col·laboració va trobar el seu desencadenant en una idea punyent: el salt mortal que el sastre austríac Franz Reichtelt va fer des del cim de la Torre Eiffel de París l’any 1912

/

Badia – Monclús _ Vertical Failure

[Pròleg exp. ‘Jan Monclús-Marc Badia. Let me die alone but please film it’. Fund. Arrant-Bravo. Setembre-Novembre 2017] A la Fundació Arranz-Bravo hem desafiat els pintors Jan Monclús i Marc Badia a enfrontar-se en un tête-à-tête artístic. La col·laboració va trobar el seu desencadenant en una idea punyent: el salt mortal que el sastre austríac Franz Reichtelt va fer des del cim de la Torre Eiffel de París l’any 1912

/

Arranz-Bravo. The moment of painting

Eduard Arranz-Bravo finds tributes embarrassing. Yes, alright, it was his 75th birthday. So what? In his artistic time, only the present exists. Arranz-Bravo belongs to that breed of artists whose creation respects the tempo of painting, which is the moment made eternal.

/

Arranz-Bravo. The moment of painting

Eduard Arranz-Bravo finds tributes embarrassing. Yes, alright, it was his 75th birthday. So what? In his artistic time, only the present exists. Arranz-Bravo belongs to that breed of artists whose creation respects the tempo of painting, which is the moment made eternal.

/